Des de fa dies, he tingut l'ocasió de parlar amb membres de les policies, tant locals com a autonòmiques, de Viladecans. Sentia curiositat pel fet de veure'ls patrullant a peu pels carrers: Un local i un mosso.
El primer que em va venir al cap va ser el fet que es tractava d'una política de seguretat ciutadana de caràcter dissuasori, de proximitat amb el ciutadà. I, en part, és així, però després ve la cara oculta.
La cara oculta és que la Generalitat ha retallat els vehicles als mossos, com en el seu moment ha fet amb els bombers. És a dir, que no han renovat el renting que tenien. O sigui, que davant una emergència de robatori, una agressió o un accident, ho tenim clar els soferts ciutadans.
Jo em pregunto si han fet el mateix amb els cotxes oficials o amb els sous dels alts càrrecs. Tinc els meus dubtes. Del que no tinc dubtes és que la nostra seguretat els importa molt poc. Un d'ells em va dir que aquest any sortien al carrer altres 600 mossos. Jo em pregunto si els deixaran una bicicleta o un monopatí per desplaçar-se, si no hi ha cotxes suficients.
De nou, el Baix Llobregat s'endú la palma en sofrir una retallada de prop del 36% en els vehicles policials. Personalment, tinc una cita amb els bombers, per saber el que els ha suposat les retallades. No ha faltat un bromista que ha dit que ara entén la major presència policial en el metro. Han de desplaçar-se en ell, em va dir. Els veurem aviat a la parada del bus?
Per a la Generalitat és prioritari el pacte fiscal. Al meu entendre, és prioritària una política fiscal més justa i equitativa: Qui més tingui que pagui més. I una política liberal que tregui a flotació el treball submergit, que no paga impostos i, en canvi, utilitza serveis públics.
I tornant amb les assemblees, l'altre dia es va celebrar una assemblea a la seu de l'Agrupació Socialista de Viladecans per escollir als membres al Consell de Federació de la comarca. Fins a aquí, res de nou, es compleixen els Estatuts en la convocatòria. Estatuts que són recents, que estan calentets, acabats d'aprovar.
Però està vist que no tots els hi han acabat de llegir ja que en la proposta de la C. Executiva local es repeteixen, una vegada i una altra, els mateixos noms. Un pensa que en una Agrupació de més de 200 afiliats, algú més hi haurà que pugui ser escollit per a aquests òrgans del partit, dic jo.
I no només ho dic jo, els mateixos Estatuts recullen que, en la mesura del possible, no s'acumulin càrrecs. I en el Codi Ètic, adjunt als estatuts, diu alguna cosa semblat. Però em temo que aquesta part, alguns afiliats, no han arribat a llegir-la.
En els debats de les ponències, no érem tanta gent. En l'explicació del P.A.M. tampoc. El que se'm fa estrany és que s'ompli la sala i l'annexa, just en els dies que hi ha votacions. I el més estrany és que, una vegada comença l'Assemblea, ja hi ha gent mirant el rellotge. Encara sort que estem en un partit polític i ens preocupem pels ciutadans.
