Fa dos mesos de la mort de Dory Previn i com que la premsa d'aquí no n'ha dit gairebé res –amb l'excepció de El País, que li va dedicar una necrologia com cal- vull parlar-ne jo, ja que –gràcies a la primera nòvia, que n'era una gran fan- vaig descobrir la Previn quan tenia 15 anys (quan em va semblar sensacional) i la vaig tornar a descobrir –gràcies a iTunes- quan en tenia 48 (quan em va semblar si fa no fa insuperable). La Dory Previn, ras i curt, era una de les millors cantautores en llengua anglesa del segle XX; i la més infravalorada, amb distància.

Va començar escrivint lletres de cançons per al compositor i pianista André Previn (un senyor internacionalment famós als anys 60 i 70) amb qui es va casar el 1959. Ella ja patia els trastorns mentals que marcarien la resta de la seva vida i que han deixat una impremta indeleble a les seves cançons, que traspuen una tensió emotiva única. Al cap de deu anys de matrimoni, André Previn va començar a sortir amb una joveníssima Mia Farrow, i la Dory el va divorciar. A partir d'aleshores, ella, que ja era lletrista excel·lent, es va posar a estudiar composició i el resultat van ser els cinc àlbums que va treure al llarg dels anys 70.  

En aquestes cançons, objectivament extraordinàries, parla, entre d'altres coses, dels actors fracassats (“Mary C. Brown And The Hollywood Sign”), de la tornada dels veterans de Vietnam (“The Veteran's Big Parade”), de l'ambiguïtat sexual i moral de Jesucrist (“Jesus Was An Androgyne”), de les dificultats de lligar (“Yada Yada”), del despertament sexual de les catòliques joves (“Esther's First Communion”) i, a la seva cançó més coneguda –“Beware Of Young Girls”- de com Mia Farrow va seduir el seu marit: “Compte amb les jovenetes/que s'acosten a la porta/pensaroses i pàl·lides/amb 24 anys/lliurant margarides/amb mans delicades”'. És una mostra de la qualitat de la cançó que tant l'André Previn com la Mia Farrow –anys després- van confessar que n'eren uns admiradors incondicionals.