LA CARTA DE MINGOTE

A Tomás Martín Blanco, Eugenio Fontán, Manuel Fernando González i a tots aquells que em van ensenyar l'ofici.

En el debat mantingut entre ABC i LA RAZÓN per disputar-se els amors del geni, Alfonso Ussia va publicar una carta autògrafa del meu admirat acadèmic dirigida a José Manuel Vargas, en aquell temps cap de VOCENTO, en la qual es lamentava del canvi sofert per ABC en els últims temps. Considerava el periòdic, diu Mingote, com a seu i més enllà de les raons laborals li unien a la publicació més raons sentimentals que laborals; ABC, continua, ha deixat de ser aquesta casa amistosa i acollidora per transformar-se en una empresa que pretén convertir-me en un serf profitós i explotable.

Guardo, amb emoció i respecte, la missiva del geni, la manaré emmarcar i ocuparà en el meu catau un espai destacat per raó de la meva admiració pel signant i perquè ningú va expressar els meus sentiments cap als mitjans en què he treballat amb tanta precisió. Mingote, com sempre, ha dit el que pensem molts i no vam saber expressar.

Durant molts anys, l'activitat periodística era missió gairebé pasional independentment dels emoluents que un rebés; en el meu cas, maldestre amb els llapis, va ser la ràdio on, durant anys, em va semblar màgic que em paguessin per fer una cosa que, d'haver pogut, hagués fet gratis. La mateixa passió que jo posava en el meu treball era reflex d'els qui dirigien els meus passos que exercien de caps i de mestres.

Un dia, un mal dia, van ocupar els despatxos d'aquells directius gents que ho ignorava tot del mitjà; experts tan sol en balanços, ràtios i percentatges van fer desaparèixer la poesia i la creativitat i van convertir la ràdio solament en un negoci.

En algunes cadenes, queden encara restes d'aquell naufragi i d'aquells supervivents que com en la Bassa de la Medusa, se subjecten amb prou feines entre les escasses restes que suren en el mar de les inversions i les cotitzacions. Són els menys i no cito els noms perquè estan en la ment de tots.

Fugim d'allò, com va estar Mingote a punt d'abandonar l'ABC on havia deixat la seva vida; es va trencar la baula generacional i ja no hi ha ningú que lliuri el testimoni als quals arriben. La ràdio sobreviu en alguns escassos territoris on romanen alguns romàntics que, afortunats ells, no són obligats a transmetre el balanç. Beneïts siguin.