Flors i espelmes han recordat fins dimecres Daniel E. P., el jove de 16 anys apunyalat al Parc de la Granota de l'Hospitalet. Foto: Bertran Cazorla / ACN
Representants veïnals, de la comunitat educativa i ciutadans dels barris del nord de l'Hospitalet se senten estranyats per la violència de les bandes juvenils llatinges, sobretot arran de la
mort del noi de 16 anys en un enfrontament de bandes divendres 6 d'abril. Molts diuen que la calma havia tornat a regnar després dels múltiples incidents que hi va haver durant el 2009 a carrers i instituts. Tot i això, coincideixen que no és una sorpresa l'arrelament dels nous grups juvenils a la zona.
La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra també creien que la situació no era preocupant en l'evolució dels nous grups juvenils a la ciutat. Aquesta va ser la resposta que van donar fa prop d'un mes en la penúltima reunió de la mesa de coordinació de seguretat de l'Hospitalet, que duen a terme cada quinze dies juntament amb el regidor de seguretat i l'alcaldessa, Núria Marín (PSC). En la següent reunió, quinze dies després, les dades eren molt diferents, ja que Daniel E.P., un noi d'origen bolivià de 16 anys, havia mort al parc de la Granota apunyalat per membres d'una banda. La matinada de diumenge, la policia detenia sis nois més després d'una baralla a la porta de la discoteca Capitolio, a Femades.
Alguns dels mateixos joves llatins sentencien que hi ha nous grups que "es volen fer amos dels parcs" i que volen marcar territori. L'assassinat és el cas més sagnant però no l'únic dels esdevinguts darrerament. Nou dies abans de la mort de Daniel E.P., davant de la plaça de la Mare de Déu del Pilar
un altre noi de 16 anys i origen equatorià, Jordi Joel P., va rebre una pallissa de la qual es recupera a l'hospital de Bellvitge després de sortir d'un coma induït. Arran d'aquest cas, els Mossos han detingut 13 joves, nou d'ells menors i cap major de 20 anys, acusats dels fets i d'integrar un grup de 'nyetes' a la veïna Esplugues de Llobregat.
Fets aïllats o ressorgiment de la violència d'anys anteriors?
Daniel Jiménez, el president de l'Associació de Veïns de Pubilla Cases, un dels barris del nord de l'Hospitalet on són molts d'aquests joves nouvinguts que han vist en aquest grups un referent, creu que "Tenir-les sí que les tenim [les bandes], però no es veuen com fa un any i mig o dos anys enrere, quan es veien mobilitzant-se pels carrers i els barris i anaven marcant els territoris amb les seves senyals d'indentitat". Fa referència a una època, durant el 2009 i el 2010, en què els informes dels Mossos reflectien una presència intensa de grups juvenils als carrers. Uns informes que narraven com els agents solien identificar un cop i un altre els mateixos joves, i com alguns d'ells amagaven ganivets i bats de beisbol sota els cotxes quan veien aparèixer la policia. Una època passada, segons Jiménez, que assegura que "avui en dia això està aturat. Aquestes percepcions poden fer creure que els crims que s'han viscut darrerament són "fets aïllats", com ha assegurat l'alcaldessa.
Però, després d'aquests crims, també ha sorgit l'interrogant de si reflecteixen un repunt de l'activitat delictiva d'alguns membres dels nous grups juvenils apareguts a l'àrea metropolitana. Jiménez ha afegit, una mica temorós, que després dels darrers esdeveniments "esperem que no torni a revifar".
Els instituts, sense problemàtica aquest any
Les històries de determinats instituts de l'Hospitalet, com el Torres i Bages i el Rubió i Ors, demostren que el problema de les bandes té solució. Segons els seus directors, amb l'ajut dels mediadors socials i els agents de proximitat dels Mossos, els mestres van aconseguir eradicar els problemes. Des del curs passat no hi ha incidents a la porta del centre. L'únic rastre de les bandes ha aparegut tot just aquesta setmana: una nota amenaçant escrita en un cartró i signada per un nou capítol de la "Mara" ha estat trobada al centre.
+1
-0
Veure més noticies
