Carrasco i Formiguera com a exemple

Ahir, Unió Democràtica de Catalunya va retre homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera afusellat ara fa 74 anys. És inevitable recordar Carrasco com el màrtir que va ser, però també convé fer-ho en d’altres dimensions de la seva persona. La figura de Carrasco i Formiguera s’engrandeix per la seva condició de patriota amb responsabilitats polítiques i com a humanista amb una manera de fer política des dels valors en els quals ell hi creia fermament i que avui des d’Unió continuem defensant.

Ara és un bon moment per preguntar-nos què pensaria, què faria Carrasco i Formiguera davant de la situació actual. Catalunya i Espanya (ell que va ser diputat a Corts espanyoles) viuen en una situació tràgica. No és fer volar coloms afirmar que Carrasco i Formiguera blasmaria contra la sentència del Constitucional contra l’Estatut i que es rebel•laria contra la voluntat d’humiliació que una part del Tribunal va voler expressar amb la sentència. Per tant, des d’Unió també hem de fer sentir la nostra veu davant d’aquest intent d’humiliació.

El tarannà profundament humanista el va portar a formar part d’Unió, i avui, també des d’aquesta perspectiva estaria molt preocupat. En primer lloc, perquè el nostre país té la desgràcia d’anar dividit. Té la desgràcia de primar sempre el blanc i el negre i de no ser capaç d’apreciar i de valorar les persones o les opcions polítiques, que com Unió Democràtica, es resisteixen a formar part del blanc o del negre, del bo o del dolent, i que creuen en els matisos i en el diàleg com a elements fonamentala per al progrés nacional del nostre país.

També l’angoixaria, i molt, veure com hi ha moltes persones que pateixen la situació tràgica del país, des de la perspectiva econòmica i social. Estaria preocupat per la pobresa, per la gent que no té feina, per les conseqüències socials de la crisi econòmica. De la mateixa manera que reivindicava aquella Catalunya lliure, Carrasco també reclamaria avui una Catalunya justa.

Carrasco i Formiguera ens ha de servir per a reflexionar i per concloure que a Catalunya se la pot defensar des de totes les trinxeres ideològiques. A Unió Democràtica de Catalunya estem convençuts que Carrasco i Formiguera sabia que la defensa de la pàtria no havia de ser patrimoni ideològic de ningú, sinó que havia de ser denominador comú de tots. Des d’Unió lluitarem per mantenir viva la flama de l’esperança que lluny d’apagar-se reneix cada any amb més vigor i més força quan recordem Carrasco i Formiguera.

Marta Llorens, vicepresidenta portaveu d’Unió Democràtica de Catalunya i diputada de CiU al Parlament