GALÍCIA. MARISCADORAS DE FENE
"Els nostres fills no tenen futur. Si no cobrem, no vivim"
13/04/2012
15:02
Carme Freixa.- Les dones mariscadoras de Fene porten tancades 15 dies en el Concello de Fene. Les seves reivindicacions són molt més que justes, responen a una necessitat vital. De què mengem?
Tot va començar amb mal peu. La Ria de Ferrol està afectada per una alta contaminació i l'UE prohibeix el marisqueo en algunes zones i la venda directa si no ha passat abans per la batea depuradora. L'UE va donar diners per al sanejament d'aquesta i una altra Ria afectades per la contaminació. I, primer problema, ens explica Mercedes, ningú sap on ha anat a parar aquests diners. "Ni la Conselleira ni ningú de la Xunta ens ho ha explicat encara", contínua dient Mercedes en la seva imparable xerrada de persona que lluita per alguna cosa tan vital com poder donar de menjar a les seves criatures.
--Quants diners us deuen?
--Mercedes Rodríguez – La Xunta ens deu gairebé 6.000€ a cadascuna. No ens van pagar 10 dies d'Octubre i a això cal sumar ja Novembre, Gener. Febrer. La Conselleira va dir que no féssim vaga que ja ens pagaria. Però la veritat és que sembla que les polítiques de la Conselleira do Medio Rural y Marino no estan sent molt encertades per a un sector que pateix els embats de l'esquilmació de la naturalesa i de la seva contaminació com cap. Les ajudes públiques que es venien percebent des del 2007 per treballs de netejar la Ria desapareixen el mes vinent. Clar que la neteja de la Ria la Consellería l'entén de manera molt peculiar.
--Estant la Ria contaminada el treball que vosaltres feu està servint per regenerar?
--Mercedes- Amb aquest nivell de contaminació en tota la Ria el nostre treball és com si traguéssim la pols d'una habitació i ho portéssim a una altra. Gens del que es demanava en el Manifest que es va fer al març de l'any passat s'ha complert. I si no hi ha marisc i si la Ria no es neteja de què vivim?
--I continua imparable relatant un panorama molt negre.
--Els diners que cobrem, quan ho cobrem, se'ls quedaran els bancs. Aquí tothom ha hagut de demanar crèdits per viure.
--I en arribar a aquest punt li surt de dins un crit de rebel·lia:
--La Conselleira va estar per aquí amb el seu fill. I sap? Els nostres fills no poden riure, el fill de la Conselleira sí! .Els seus fills no poden ni somriure perquè en la majoria de les cases d'aquestes famílies ja estan notant els estralls d'aquesta crisi en el dia a dia.
--Un dia a dia que Mercedes resumeix així:
--Ja hi ha gent a la que li han tallat la llum, el gas, l'aigua. Hi ha gent parelles joves, sobretot, a les que qualsevol dia treuran de les seves cases. Aquí tota la família viu del mar si no cobro jo no cobra tampoc el meu marit, ni el meu fill. Vivim del mar. Si no cobrem, no vivim.
--Quant cobreu pel marisc que porteu a la Batea depuradora?
--Ens deixen amb menys diners que en l'atur. Si als 480€ li descomptem els 200€ de la Seguretat Social i cent i escaig de gasolina Què mengem?.
Mercedes deixa anar les xifres a borbollons perquè la seva indignació és tan gran com el seu afany de lluitar pel benestar de la seva gent. I la sorpresa indignada de qui li fa l'entrevista davant la contundència del panorama desolador que va dibuixant el seu relat és monumental.
I la resposta a la següent pregunta els deixarà molt clar com en aquest país els intermediaris són els qui guanyen a espuertas sobre la misèria d'els qui pesquen i l'esquilmació de les butxaques d'els qui compren
--Quan us paga la batea depuradora?
-- Ens paguen 15 dies després del lliurament del marisc. Sempre que considerin que ja està depurat i en condicions de vendre's. Podem portar marisc només dilluns, dimarts i dimecres perquè la batea-depuradora no té més capacitat i 8 quilos cada dia. Així que rebem 120€ als 15 dies.
--I mentrestant?
--Mentrestant no tenim res, contesta contundent. Si la Batea diu que el marisc ha d'estar més dies, no es cobra.
--I qui controla a la Batea depuradora? Les vostres confraries tenen algun control sobre les anàlisis que ofereix?
--La batea la controla la Xunta. Les Confraries s'han d'atenir al que diuen els biòlegs de la Xunta. I com la Ria està tan contaminada la batea no pot depurar a bon ritme. Nosaltres no tenim la culpa que s'haguessin de retornar 8.000 quilos al mar Qui ens paga aquest treball que vam fer? També van dir que portarien una segona batea per depurar però ningú l'ha vist.Van trigar a portar la segona musclera i al final les han posat les dues juntes, però la Ria està tan contaminada que el marisc triga a sortir 15 dies. I mentre nosaltres De què mengem? De què vivim?
--Us recolzen els partits en les vostres reivindicacions?
--Per descomptat. Ens recolza el BNG i el PSG i també el PP del Concello que és el partit de govern però s'hauria de mullar una mica més. Anar a reclamar a la Xunta que arregli tot això que paguin que posin la segona batea que descontaminen la Ria. Els sindicats també estan amb nosaltres.
--Li comento a Mercedes que s'han fet estudis sobre com aquest treball afecta a la seva salut, la qual cosa suposo, en la meva ignorància, que ha d'haver redundat en una millora de les condicions de baixa per malaltia i del reconeixement de les seves malalties professionals.
--Aquí ningú ens reconeix res. Solament tenim malaltia comuna. No se'ns reconeix la malaltia professional. A més la Xunta també ens ha llevat una assegurança d'accidents que tenien per si es quedaven en incapacitat. Així que ara les persones que s'han quedat incapacitades, com un fill seu, solament reben 800€ hagin treballat els anys que hagin treballat.
Quan acabem de parlar van arribar les males notícies de la Xunta que els relatem en la Crònica però elles no es rendeixen. Els seus plans són molts. Organitzar la Comissió que anirà a Brussel·les per denunciar que els diners de l'O.I, no s'ha emprat a sanejar la Ria. Parlar amb els sindicats, amb els Serveis Socials del Concello on seguiran tancades per torns. Perquè les dones fins a quan reivindiquen no es lliuren d'exercir les triples jornades.
Quan mengin marisc recordin, com em va dir Mercedes en finalitzar aquesta entrevista, que hi ha moltes persones, com ella, que ploren cada dia perquè de moment no creuen que tinguin futur.
