Atenció a França

Queda just una setmana per la 1a volta de les eleccions a la presidència de la República Francesa i pràcticament tots els candidats tenen en el seu discurs un component anti-europeu, o com a mínim, de crítica a les polítiques imposades per les grans institucions del continent, i sobretot, pel govern federal alemany. Només Nicolas Sarkozy, obligat pel fet de ser aliat d’Angela Merkel, modera el seu discurs en aquesta matèria. La resta, ja sigui des de l’esquerra comunista o trotskista (allà les coses es diuen pel seu nom), fins al Front Nacional, esmenen la plana dels ajustos. Així doncs, en gran part, la campanya s'està centrant en emetre missatges en contra de la limitació del dèficit, i en definitiva, de la purga que el Banc Central Europeu i Alemanya estan imposant a la resta dels socis de la Unió.

Amb França han topat. I és que si alguna cosa els nostres veïns del nord defensen amb ungles i dents, a part de la llengua, és la seva administració. La 5a República ideada per De Gaulle es va basar en un Estat fort sinòmim d’administració pública, present a tot arreu i orgull de la nació. Fins i tot al poblet més petit i remot, l’escola, l’oficina de Correus, la gendarmeria i l'estació de tren amb el seu corresponent cap d'estació hi són presents de forma preeminent. Pot semblar banal, però dubto molt que els francesos acceptin sacrificar tot això perquè Europa els hi exigeixi.

Veurem quin és el resultat de les eleccions, però amb tota probabilitat guanyarà el candidat socialista, François Hollande, amb un lema que ho diu tot Le changement c’est maintenant (el canvi, és ara). La història, com sempre, ens pot donar una pista. L’any 81, després de la també dura crisi del petroli, en plena onada neoliberal de Margaret Thatcher, França anava a contracorrent i escollia com a president el socialista i mitificat François Mitterrand. Salvant les distàncies, és probable que un panorama similar es torni a repetir.