HEM GUANYAT UN DIPUTAT

A les hemeroteques les càrrega el diable amb cara de "gat cojuelo". I a aquestes, en Tv3 li acaben de trobar un ús adequat, al rebuscar en la videoteca de la casa, i trobar les imatges que recullen aquella nit electoral en la que, al que segons diuen, serà el proper director de la Televisió Pública de Catalunya, se li va escapar la frasecita "hem guanyat un diputat", quan retransmetia des de la seu de Convergència el ball d'un escó d'una formació a una altra, que va caure finalment en el sac convergent com bé recorden avui els meus col·legues del Triangle. El lapsus freudilià va quedar aquí per a la història, i ara se li apareix a Ramón Rovira, el Dircom del Banc de Sabadell, com si fos el fantasma de l'òpera, en el moment en el que ja és el candidat més ferm per substituir a Mónica Terribas, a la que ja defensen fins a alguns barandes del PSC, als que sembla se'ls ha oblidat, l'assetjament i enderrocament al que la susdita va sotmetre al President Montilla, en recordada entrevista, i també que la prestigiosa col·lega també és filla de convergent il·lustre. Per si l'embolic no estigués servit a la casa de Sant Joan Despí, el tsunami s'ha traslladat al carrer Còrsega, on asseguren els nostres "aguerridos ratolins" que la cosa no està gens clara, ja que el mateix Oriol Pujol, flamant Secretari General de Convergència, s'oposa al canvi de croms, per la qual cosa hauria recomanat a la presumpta cessada que no dimitís voluntàriament i que es resistís al desallotjament. Una paradoxa política, que ve al cas de les batallitas que vénen mantenint des de fa temps en la formació independentista, el propi Pujol fill, amb el portaveu Homs i l'enigmàtic Germá Gordó, poderosos dofins del President Mas. Segons ens expliquen, la baralla és sagnant, encara que gairebé tots pensem que ARA guanyarà amb l'excedència de la Terribas a la seva casa de Tv3, una molt bona Directora per al diari. I si no és així, ens alegrem. De moment, aquest gat malvat i peleó, es mira el garbull amb un somriure en els llavis, mentre de reüll, observa la vergonyosa subhasta, a la que els uns i els altres, estan sotmetent a Catalunya Caixa, l'últim mohicano de l'en uns altres temps orgullosa tribu financera catalana.

I és que amb aquestes coses que passen en el nostre paradís mediterrani, bé és que mantinguem els ulls oberts, no sigui que el que avui es dóna com a cert, demà es torni a insegur, i d'aquest dubtós estat passada al de clarament impossible, ja que els que manegen el cotarro de l'antic "càtode" tenen, com el dramaturg Coward, les idees molt clares: La televisió és per aparèixer en ella, no per mirar-la. I amb semblant perspectiva, al final, el substitut de la Terribas podria arribar a ser fins i tot diputat Joan Ferran, el seu més aferrissat detractor. I no se'm riguin, que coses més rares ja s'han vist.

Miauuuuuuuu!