Haurem de tornar al sistema tribal en el qual el Consell d'Ancians dirigia les Tribus, llavors res es decidia sense que els més longeus pronunciessin el veredicte final. El dolent és que no donarem aquest pas enrere per convenciment, sinó perquè la falta de recursos ens impedeix complir el molt civilitzat desig que als nostres majors cal atendre'ls degudament segons el seu grau de dependència. Una llei nascuda a l'esquerra de l'electorat que llangueix ara arraconada a la dreta del pressupost nacional. Al final, els vells han pagat els plats trencats de la falta de previsió del Govern d'Espanya i, com no, també que les competències en aquesta matèria dels executius autonòmics no són ben rebudes per aquests, ja que, per engegar amb dignitat i eficiència les mateixes, no disposen del volum pressupostari indispensable. Les paraules del Conseller Cleries en el Parlament de Catalunya han sonat com un maçada en les nostres consciències, per ser certes i dites des de l'honradesa política, una cosa molt estranya en el desori social en el qual ens ha tocat viure. Divuit mil catalans se'ns han mort en els dos últims anys sense haver pogut utilitzar la prestació social que els corresponia per dret. Encara que la xifra augmenta si es té en compte la data de entrada en vigor de la Lley d ela Dependència i aquesta puja fins als ciquanta mil morts. Gairebé tots ells, esgotats després de decennis de dur treball i privacions que van lliurar als seus conciutadans en els millors anys de la seva vida. És terrible, però, una vegada més, hem d'assumir el que a tots ens concerneix protegir als nostres majors d'aquestes circumstàncies tan adverses. Moltes vegades, el que no pot els diners, ho pot suplantar l'afecte i el sobresforç de tots els membres de la família. Perquè aquest és un repte de tots, no solament dels fills o dels cònjuges ja majors. Néts, nebots, voluntaris i veïns poden ajudar al fet que la xifra d'ancians morts en solitud, perquè ningú es preocupa d'ells, vagi minvant, encara que sigui a poc a poc. Si ens fem aquest propòsit, segurament serem més forts com a poble i molt millors com a persones. Allà on no arriba els diners si pot arribar la solidaritat. No hem d'oblidar-ho.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat
