Deia el filòsof Francesc Pujols, de qui enguany es commemora el cinquantenari de la seva mort, que arribaria un dia que els catalans ho tindríem tot pagat. Encara que la frase no l’hem d’agafar al peu de la lletra, és clar que ni la interpretació més benèvola li atorga cap mena de versemblança. Josep Guardiola, encara que hi hagi qui l’ha titllat de “filòsof”, només és l’entrenador del FC Barcelona, però les seves declaracions no són mai buides; dimecres, després de perdre contra el Chelsea, va dir que tenia “la sensació que nosaltres, aquest any, ja hem guanyat”.

També havia dit que li agradaria que el Reial Madrid hagués de venir a guanyar el títol al Camp Nou, com ells havien hagut de fer cada temporada, començant per la seva primera a la banqueta blaugrana en què van anar al Santiago Bernabéu en la mateixa situació que s’ha produït enguany, aquella del 2 a 6, però a la inversa, amb els madrilenys líders de quatre punts amb cinc jornades per jugar-se. Més que filòsof, ha estat visionari perquè ha passat ben bé així: el Madrid ha guanyat per 1 a 2, se’n va de set punts d’avantatge un altre cop i el títol és ben seu. Perduda la Lliga, al Barça li queda la Lliga de Campions i la Copa del Rei, que és molt.

El futbol és un joc d’errors, explica sempre Johan Cruyff. És veritat: els blaugranes han fallat més del compte. En el gol, en què Valdés no ha sortit bé i Puyol no ha estat viu per treure-la, és evident, però, en general, durant tot el partit, han comés més imprecisions del que ens tenen acostumats. Guardiola té la sensació que aquest any ja han guanyat perquè després de tots els entrebancs que han tingut, com la lesió de Villa, haver remuntat deu punts al Madrid, haver-se endut tres títols i haver arribat al final de les altres competicions en disposició de disputar-les, ja és una victòria. Hi ha qui li ho discutirà, però té raó.

Guardiola és un entrenador valent, que ha acabat guanyant-li també a Mourinho la batalla, si és que ho és, de les declaracions i les rodes de premsa, allí on havia estat el “puto amo”. El portuguès ara no hi va perquè és un covard; amb la Lliga a la butxaca, qui sap, potser hi torna. Guardiola l’ha vençut des de l’educació, talment com els seus jugadors han vençut i han perdut contra els merengues, des del bon joc i el joc net, des del respecte pel futbol. El Barça ha perdut el partit i la Lliga, però ho ha fet sense deixar de ser el que ha estat, el que és i el que no ha de deixar de ser.