Packer, Abel et al. SciELO - 15 Anos de Acesso Aberto: um estudo analítico sobre Acesso Aberto e comunicação científica. Editora UNESCO, 2014.
El llibre sobre els 15 anys del Programa SciELO, publicat en col·laboració amb la UNESCO, relata la seva trajectòria com a biblioteca, sistema d'indexació, plataforma editorial, xarxa editorial i meta-editorial des de la seva concepció el 1997 fins a l'any 2014. L'obra està organitzada en 10 capítols, escrits per 15 autors membres de l'equip de SciELO i col·laboradors internacionals. Analitza des de diferents perspectives el camí recorregut, la situació actual i les tendències de publicació científica en Accés Obert.
Els tres primers capítols tracten dels orígens i la història del programa i de la xarxa SciELO. El primer capítol, escrit pels directors Abel Packer i Rogério Meneguini descriu la motivació, la concepció del projecte i els elements del programa, destacant per les prioritats actuals de SciELO: a) la professionalització de les revistes; b) la internacionalització mitjançant la participació dels autors d'altres països i de la publicació dels articles en anglès; i c) la sostenibilitat, amb finançament estable, a partir d'una combinació d'ingressos.
El segon capítol, escrit per Rodrigo Duarte Guedes, es basa en entrevistes als editors participants del projecte pilot del programa en 1997, moment en el qual la discussió sobre Accés Obert encara no havia començat (la trobada a Budapest té lloc al 2001) i Internet encara generava desconfiances i patia limitacions importants.
El tercer capítol, escrit per Abel Packer, Nicholas Cop i Solange M. Santos parla de la Xarxa SciELO i la descriu com un "programa d'accés obert de cooperació internacional en comunicació acadèmica" que el 2013 abastava quinze països iberoamericans i d'Àfrica del Sud. Descriu el "model SciELO", compost de "itinerari, metodologies i tecnologies per a l'establiment, governança, gestió i operació de col·leccions nacionals Scielo de revistes i els seus interoperaciones a la xarxa SciELO i Internet". Aquest capítol és d'especial interès perquè mostra la complexitat i el grau d'innovació en la publicació científica que SciELO va arribar, mantenint les polítiques de les revistes i l'avaluació descentralitzada del contingut dels articles, a càrrec de cadascuna d'elles, així com el benefici de l'economia d'escala en l'edició tècnica i operacional, centralitzada en SciELO, i l'articulació del suport polític i financer per mitjà de col·laboracions amb els òrgans nacionals de Ciència i Tecnologia dels diversos països implicats.
Els capítols 4, 5 i 6 tracten sobre els criteris de selecció de les revistes, el flux de treball per a la inclusió d'articles a la plataforma, i els seus aspectes tècnics. Aquí és on es pot percebre amb més nitidesa la complexitat de les accions de SciELO i com aquesta plataforma proporciona avantatges a nivell comparatiu amb una editorial comercial de primera línia, sobre la base del programari lliure i al finançament amb recursos públics, i deixant a càrrec de les pròpies comunitats científiques les decisions sobre el contingut.
El quart capítol, escrit per Solange M. Santos i Abel L. Packer, descriu el flux editorial de les revistes, explicant la feina realitzada a partir dels articles enviats pels editors i la seva migració als llenguatges de dades SGML i XML. Cal destacar la descripció dels processos i la discussió sobre obsolescència tecnològica.
El cinquè capítol, escrit per Abel Packer, Fabio Batalha Cunha dos Santos, Gustavo Oliveira da Fonseca, Jamil Atta, Roberta Mayumi Takenaka Graneiro y Rondineli Gama Saad explica que "la governança, gestió, finançament i operació, incloent la infraestructura de tecnologies de la informació, són responsabilitat de cadascun dels països participants a la xarxa. No obstant això totes les col·leccions operen amb la mateixa plataforma metodològica i tecnològica, el que assegura la compatibilitat dels continguts i la seva interoperabilitat "i detalla les eines i estratègies utilitzades per a l'actualització i manteniment de la plataforma.
Els quatre últims capítols presenten dos estudis sobre SciELO i la plataforma SciELO Llibres. El capítol set mostra una investigació realitzada a Xile sobre l'ús de la plataforma com a eina de suport per als estudiants, docents i investigadors, escrit per Atilio Bustos-González i Patricia Muñoz Palma. El vuitè capítol, escrit per Isidro F. Aguillo analitza comparativament els dos principals portals iberoamericans de revistes científiques, on assenyala els punts forts de SciELO alhora que recomana alguns ajustos.
El novè capítol tracta de SciELO Llibres i va ser escrit per Adriana Luccisano, Nicholas Cop i Abel Packer. Explica l'adaptació de l'exitós model amb les revistes per a les publicacions en llibres d'editorials seleccionades. El desè i últim capítol enumera els treballs científics publicats sobre SciELO, evidenciant la quantitat i la qualitat de la recerca associada al projecte. Els articles publicats en diverses revistes, treballs presentats en esdeveniments, tesis, dissertacions, llibres i capítols de llibres constitueixen un registre d'estudis associats al projecte durant la seva trajectòria.
La trajectòria de SciELO representa l'èxit del que era considerat impossible fins que es va demostrar el contrari. Prova que els països anomenats perifèrics tenen competència per a crear i gestionar revistes científiques de qualitat internacional, garantint espai i veu per a la ciència dins dels patrons acceptats mundialment i amb la sobirania necessària per al seu propi desenvolupament.
El document forma part d’una sèrie de quatre que analitzen els aspectes més rellevants de la creació i el sistema d’arxiu dels vídeos nascuts digitals. Tots quatre estan redactats i avalats per la FADGI (Federal Agencies Digitization Guidelines Initiative) que va néixer el 2007 per definir pautes comunes, mètodes i pràctiques per a la digitalització d’audiovisuals de contingut històric, però ara ha editat la col.lecció de documents del qual forma part el document que és objecte d’aquesta ressenya i que tracta ja dels documents nascuts digitals.
Tot i que la documentació dels canvis introduïts en cada nova versió del model és una cosa confusa, ens referirem als més significatius de les dues versions de 2014 i deixarem a part aquelles modificacions que tenen a veure amb la pròpia organització i estructura del document o que suposen un canvi menor. Assenyalarem, doncs, aquells canvis que Europeana ha d'introduir per a una major interrelació i navegació entre les dades, per a una millor gestió de les dades, i per distingir els tractaments que realitza de les dades proporcionades pels proveïdors.
