Gamoia

Sobre

Gamoia és un bloc personal, nascut sense pla inicial, únicament per aprendre, davant la descoberta d’una xarxa que havia passat desapercebuda a la seva autora. Tracta de les biblioteques, de les bibliotecàries i bibliotecaris, dels seus usuaris, de la digitalització, de la preservació digital i de temes legals que afecten a tot aquest conjunt. També, de retop, de l’edició electrònica i de les tecnologies de la comunicació i la informació. I darrerament de les activitats de l’associació Atictes que pretén difondre aquestes tecnologies a Amposta i els seus voltants.

Darrera del bloc hi ha una dona d’uns cinquanta anys, que en fa gairebé trenta que treballa a les biblioteques d’una universitat. És una bibliotecària formada a l’antiga Escola de Bibliologia de la Diputació de Barcelona, pocs anys abans que la professió rebés el vist-i-plau oficial per a convertir-se en carrera universitària, primer diplomatura i després llicenciatura. Ha viscut les transformacions de la societat des del final del franquisme fins al moment actual des del taulell de préstec, des de les unitats tècniques, des de la coordinació de projectes i des de la gestió de biblioteques mitjanes. Ha conegut de primera mà el pas de l’accés tancat a l’accés obert, la construcció d’edificis nous, la incorporació dels ordinadors i la creació i adaptació al treball en consorci i al treball internacional. I en l’entremig, ha trobat el temps necessari per a reciclar-se tot cursant la llicenciatura de segon cicle a la Universitat Oberta de Catalunya, ocasió per recuperar la perspectiva de l’usuari en un entorn radicalment nou.

Ja fa tres anys i mig que Gamoia està present a la xarxa. L’evolució és evident. De les primeres passes absolutament anònimes i vacil·lants a centrar l’atenció de la blogosfera professional en alguna ocasió i a entrar en contacte amb col·legues més joves i, fins i tot, amb estrangers. Però, i vull posar-hi un gran èmfasi, el més gratificant personalment ha estat establir connexió amb persones que no pertanyen al nostre àmbit professional. Amb els atictes, amb editors, amb jovent aficionat a la informàtica. Perquè el més important del nou entorn virtual és la facilitat amb què poden caure les barreres comunicatives que separen els membres de diferents generacions, de diferents gèneres, de diferents punts geogràfics. Entendre’s i col·laborar és una qüestió d’actitud, de predisposició, de compartir valors i una mica del temps personal. L’única barrera important que es manté és la lingüística. Les altres estan únicament en un mateix.

Obrir el bloc i mantenir-lo ha estat la porta d’entrada a la web social, és a dir, al món comunicatiu que s’amaga darrera l’ús d’eines diverses en evolució constant i molt ràpida. Ha calgut aprendre un mínim de recursos tecnològics però res exagerat. Publicar un bloc està a l’abast de qualsevol persona que sigui capaç d’usar un ordinador i que estigui connectada a internet. A partir d’aquí i sense pressa però sense pausa, hom cerca d’establir connexions, de fer-se visible a través d’eines d’agregació. La visita de blocs interessants i el comentari d’algun apunt van deixant petjades que els visitats refan a l’inversa. Els blogrolls serveixen per fer visibles les relacions i les fonts d’inspiració alhora que ajuden a la difusió del fenomen blocaire.

Publicar un apunt setmanal al bloc estimula l’actualització professional perquè cal triar els temes, argumentar amb una mica de coherència i fer un redactat mínimament atractiu. A través de la lectura i els comentaris intercanviats entre blocaires és possible mantenir-se al dia de novetats significatives. Allò que potser ha passat per alt a un li ha cridat l’atenció a l’altre. I l’ús d’eines tecnològiques de comunitat com els agregadors facilita la descoberta de comunitats externes al nucli professional. Participar és la clau per formar part viva i integrada de la xarxa social. La tria de continguts de Gamoia està basada en els interessos personals d’una bibliotecària a qui agrada la seva professió sense cap més pretensió que compartir opinions, reflexions i descobriments. Notes al voltant d’una passió que accepta ser ampliada a nous contextos. Sense cap dubte amb el bloc i llegint blocs s’aprèn, i molt.

La dedicació al bloc, estrictament parlant, deu estar al voltant de quatre hores setmanals tenint en compte que s’actualitza setmanalment o quinzenalment segons la temporada. Això no pren en consideració que d’un apunt a l’altre el cap sempre dóna voltes a quin podria ser el nou tema. I tampoc no hi està comptat el molt temps que es dedica a navegar a partir dels descobriments fets com a conseqüència dels apunts dels blocs que se segueixen. I de les activitats en què de mica en mica hom es va involucrant quan de veritat se sent partícep d’algun grup. I de les hores invertides en conèixer i valorar noves eines tecnològiques que van sorgint sense parar. D’on surten les hores? Decidídament de les que abans es dedicaven a la televisió, al cine, a la lectura en paper i, també en alguna mesura, a dormir.

Molt diferent és l’opció d’un bloc professional lligat a l’àmbit laboral. En aquest cas hi ha un pla d’acció, una base de lectors a qui hom vol arribar, un temps controlat de dedicació i uns temes molt més acotats. La implicació personal és tanmateix, també en aquest cas, una de les claus per a obtenir resposta perquè un bloc és una eina de comunicació basada en les persones. És per aquest motiu que es parla de “la conversa”. L’altra clau és la integració real de la biblioteca en l’entorn on serveix.

Per què escriure un bloc? Un cop acabat el procés d’aprenentatge, simplement perquè compartir és molt satisfactori, perquè continuo aprenent molt i ja no de tecnologia sinó de societat en xarxa. Perquè la xarxa és el futur i crec que les persones grans també hi hem de ser per aportar els nostres punts de vista, les nostres experiències i els nostres coneixements; si no hi som prou ben representats, nosaltres ens ho perdem però també les noves generacions perden l’ocasió de relacionar-se amb nosaltres en un dels seus entorns habituals. Perquè encara hi ha una fractura de gènere que es nota en les persones grans i cal minimitzar-la i no engrandir-la. Perquè els bibliotecaris hem d’estar ben integrats en aquest nou medi i no es pot entendre que en siguem absents. Perquè és bo que el català estigui present a la xarxa amb representants de tots els àmbits professionals i tots els registres lingüístics. I, ho diré sense embuts, perquè m’ho passo bé doncs hi he trobat bona companyia.

Hi ha blocs de joves bibliotecaris i professionals de la informació usats sense prejudicis, amb una soltesa envejable, com a eina de promoció, de formació personal i de compartir coneixement. D’ells he après usos i costums de la xarxa, deixeu-me doncs citar-los com a referents: Daniel Gil de bauen_blog, Javier Leiva Aguilera, Catuxa Seoane i Vanesa Barrero de Deakialli DocuMental, Dídac Margaix de DosPuntoCero, Álvaro Cabezas de Documentación, biblioteconomía e información, l’Albert de biblio’s. I un esment especial per a Cristina López i tot l’equip de Frikitecaris que posen el contrapunt satíric i trencador que li cal a la nostra professió, una mica massa encarcarada. I per Ferran Moreno d’Un que passava que té un bloc de sensibilitat exquisida que toca parcialment el tema de les biblioteques. A tots ells el meu agraïment més sentit.

Pre-print de l’article publicat a la revista Item del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Núm. 49, juliol-desembre 2008, p. 55-56.