BARCELONA, 25 (EUROPA PRESS) L'evolució al llarg de milers d'anys d'una espècie en una illa, en un context d'absència de depredadors i de recursos alimentaris limitats, afavoreix una major longevitat, segons suggereix un estudi de l'institut Català de Paelontología (ICP). La investigació, que s'ha portat a terme a partir dels fòssils d'un bòvid de les Balears que es va extingir fa 3.000 anys, el 'Myotragus balearicus', ha estat publicada aquest dimecres a la revista 'Proceedings of the Royal Society B'. La teoria s'ha centrat en la mida de les dents, a l'entendre que l'altura de les dents està associada a una vida més llarga, el que contradiu el consens fins avui que atribuïa que les diferències en la dentadura es devien a la dieta i al clima. Els investigadors consideren que tenir la corona dental més alta pot ser un indicador d'espècies més longeves, com demostra que l'anàlisi en el cas del Myotragus. Del creixement anual del ciment de les dents se'n desprèn una edat mitjana de vida d'uns 27 anys, el doble del que és usual per a un bòvid de la seva massa corporal. L'estudi, portat a terme a partir dels fòssils trobats a Cova Estreta (Pollença), Cova donis Moro (Manacor) i Cova Moleta (Sóller), mostra que les taxes de supervivència en edats juvenils i adultes d'aquest animal són més elevades que en els bòvids continentals actuals, el que evidencia que l'espècie envellia tard. Els resultats, consistents en la teoria evolutiva de l'envelliment, assenyalen que l'espècie s'adaptava canviant la durada de la seva vida seleccionant els individus de la població que tinguessin les dents més altes. Xavier Jordana, l'investigador principal i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), considera que els resultats tindrien implicacions en els mamífers herbívors en general, extints i actuals, i més concretament en les espècies endèmiques de les llistes. El Myotragus va sobreviure totalment aïllat i sense depredadors a Mallorca i Menorca durant més de 5 milions d'anys, pel que va canviar el seu sistema locomotor i mida fent del nanisme, la disminució del cervell i els canvis en la dentadura, els seus trets evolutius més característics.