EL GRAN GERMÀ QUE NO VA PODER IMAGINAR-SE ORWELL

Els col·legues del Grup Godó diran que els tenim mania. Estan completament equivocats. Són uns grans professionals i, a més, els qui allí editorialitzen són gent amb molt de seny i de prestigi contrastat. Ara bé, dit això, amb sincera convicció personal i professional, haig d'afegir que aquesta casa centenària la dirigeixen alguns executius que han decidit treure-li profit a la situació del país per engrossir els beneficis de la seva empresa i, per tant, d'un Comte liberal i balafiador, fins a uns límits en els quals la seva competència, tota la competència, gran o petita, desapareixerà sense remei i amb ella la llibertat d'expressió mesurada en paràmetres de pluralitat. Si a aquesta ambició desmesurada d'uns pocs, afegim que els polítics, els que manen ara i els que ho van fer abans, els han tractat i els tracten amb una generositat pressupostària sense límits, perquè si no ho fan els peguen uns pals que els fan tremolar, comprendran Vostès que, a alguns de nosaltres, no ens agradi, ni una mica, que la informació sigui el monopoli de tot un gran grup i no el patrimoni de varis amb línies editorials multicolors.

I a què ve al cas aquesta parrafada? Doncs al fet que és a punt d'escollir-se al nou Director de Tv3 en la persona del Director de la Ràdio de La Vanguardia. Símptoma inequívoc que el que el full de ruta que denunciem fa força temps comença a escriure's per a desgràcia de la Televisió Pública de Catalunya i de les quals som la seva audiència del cada dia. És mal professional el Senyor Sallent? No, perquè el seu treball a  RAC 1 ha estat excel·lent. Però qui signa aquest article, que porta a les seves esquenes diverses butaques de Director i uns quantes comptes d'explotació damunt del cos, intueix que, primer, a la Senyora Terribas se la va a cessar per motius polítics, especialment pel que s'ha deslligat entre barons d'un mateix partit, la qual cosa és molt greu. Segon, que dins de la pròpia casa de Sant Joan Despí hi ha gent molt qualificada per substituir a Donya Mònica, si no hi ha un altre remei. Tercer, en la professió, ara mateix, hi ha en l'atur bastants companys amb un currículum, almenys, tan brillant com el feliçment triat, que necessiten treballar urgentment, fins i tot amb sous molt competitius per a l'empresa contractant, encara que poden no ser, això sí, de la corda ideològica dels senyors que han decidit botar a l'actual Directora, però que ho podrien fer molt bé. I quart, no cal dir, a la vista del nomenament, allò tan conegut que la dona del César, a més d'honrada ha de semblar-ho?

Per concloure: Es poden imaginar una Catalunya en la qual tots els seus habitants fossin de pensament convergent, llegissin sol La Vanguardia, escoltessin ràdio en RAC 1 fusionada ja amb Catalunya Ràdio i veiessin els programes de màxima audiència en una TV3 també fusionada amb 8TV. Ni George Orwell va poder imaginar-se un Gran Germà de semblants característiques. Rajoy, potser sí, perquè vol intervenir-nos sí o sí, per a goig dels més fanàtics. Però aquest és un altre "cantar dels cantares" del que ens ocuparem en millor ocasió.


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat