Temporal al nord?

En plena campanya electoral oficiosa, diverses declaracions i notícies dels darrers dies al País Basc afegeixen nous indicis desfavorables a una situació general tan complicada ja al conjunt de l’Estat. D’una banda, es constata una revifada de la “kale borroka”, la guerrilla urbana extremista.

De l’altra, es mantenen les manifestacions de immobilisme respecte de l’esquerra abertzale, ETA i els presos, tot i que el col•lectiu de reclosos de l’organització ha canviat els portaveus per altres decidits en favor de la fi de la lluita armada i que han demanat participar en el procés de pau.

Fernando Grande Marlaska, el magistrat que va entrar a l’Audiència Nacional per substituir eventualment Garzón i ara presideix la secció penal d’aquest òrgan atípic, darrerament callat després de múltiples aparicions als mitjans, incloses les derivades de la pública “sortida de l’armari”, ha sortit amb una nova declaració que pot semblar de calaix, però no deixa de ser significativa: que els crims terroristes no prescriuran.

Altres pensen que tampoc són prescriptibles els comesos per dictadors o régims dictatorials però, a diferència de l’Argentina i Xile, entre d’altres, a la pell de brau es manté vigent la llei de “punt final” amb el nom d’Amnistia del 1977.

El delegat del govern del PP a Euskadi, Carlos Urquijo, en una llarga entrevista al diari Deia, a la pregunta sobre l’actuació del lehendakari Patxi López en el procés de pau respon: “Crec que no té un paper gaire important a jugar. Pot ajudar, però qui té la responsabilitat és el president i el Govern d’Espanya”. En tot cas, també proclama que amb ETA “no hi ha res a negociar”, ni tan sols en el supòsit que li planteja el periodista, que la conversa es limiti a la manera que l’organització ha de lliurar les armes.

Davant les diverses demandes d’excarceració del dirigent Arnaldo Otegi, troba que “ha estat condemnat per ser càrrec directiu d’ETA” i al respectar la sentència, como “respectarà” allò que el Tribunal Constitucional decideixi sobre Sortu, la “marca mare” frustrada del que després va ser admès judicialment com a Bildu i Amaiur, respectivament, per a les darreres eleccions municipals i legislatives,respectivament.

És clar que Urquijo es queda curt, si es compara amb la desqualificació de López pel president del mateix partit a la comunitat, Antonio Basagoiti. Davant les crítiques del dirigent socialista a les “retallades” de l’executiu de Rajoy, li respon que no està legitimitzat per jutjar-les “qui té menys títols acadèmics que Homer Simpson”.

I és que al Cantàbric són freqüents les galernes. Les polítiques, més, quan avança la inexorable precampanya de les properes autonòmiques, com a màxim d’aqui a uns deu mesos, i tothom marca distàncies de la resta de competidors, i potser més dels que semblen més propers per ideologia o plantejaments.

El pitjor de tot, tanmateix, és el renaixement del rumor, en fonts que acostumen a encertar-la, que en ETA estarien recuperant força els partidaris del retorn a la violència, amb l’argument de la falta de correspondència per part del govern espanyol a la seva decisió de plegar definitivament. Tan de bo el mal auguri sigui absolutament errat, sense més fonament que els d’algunes (i alguns) comerciants de suposades vidències.