El moviment 15M emergeix amb dos objectius, de vides emocionalment unides però políticament paral·leles. D'una banda, impulsar una democràcia directa i participativa; d'altra, tematitzar problemes, demandes i exigències legítimes i majoritàries de la població que haurien de ser escoltades i, en el curt termini, resoltes pel sistema polític vigent.
L'impuls d'una democràcia directa i participativa perquè, en cas que els nostres polítics fossin incapaços de resoldre aquests problemes, ens permetés resoldre'ls de manera més eficient o, almenys, intentar resoldre'ls d'una altra manera abans de tirar la tovallola -on tirar la tovallola significa destruir l'estat de benestar-.
La pregunta, un any després, és: s'ha complert algun d'aquests objectius?
Els problemes plantejats pel moviment 15M no han estat escoltats ni resolts per la classe política. Els drets associats a la idea de democràcia -repartiment just del treball i de la riquesa, dret garantit a l'accés a un habitatge digne i serveis públics- no solament no són més reals sinó que comencem a creure (volen fer-nos creure) que no els mereixem.
A aquelles que creuen que no els mereixem els oferim el benefici del dubte en forma d'auditoria ciutadana -de depuració de responsabilitats, d'entendre què i qui ens ha portat aquí i d'evitar que torni a ocórrer en el futur-. El diagnòstic del moment actual ben podria ser el següent:
O bé els ciutadans ens estem fent càrrec de la crisi, la qual cosa és injusta, o bé s'està usant la crisi com a excusa per executar unes polítiques d'ajust que s'haguessin engegat en qualsevol altre context social (inclòs el de bonança), la qual cosa és igual d'injusta. La segona opció és una mica més perversa que la primera però, en tot cas, té a la ciutadania en les mateixes condicions.
Però no tot són penúries, ara ve la part bona: la que depèn de nosaltres. La de la democràcia directa i participativa. La de la constitució d'assemblees aquí, la d'enfortiment d'assemblees allà. La dels grups de treball (Auditoria del Deute, Consulta Popular, Denúncies Col·lectives, PAH, PARS, Stop Desnonaments i un llarg etc.) la d'aprendre a treballar de forma distribuïda. La de l'organització per la democràcia i no contra la democràcia, com algunes volen fer-nos creure. La dels desnonaments parats, la de les pràctiques i les lleis qüestionades. La de l'Educació. La de la Salut. La de la solidaritat i la de la lluita.
El moviment 15M surt al carrer de nou del 12 al 15 de maig per impulsar i per exigir:
1. Ni un euro més per rescatar els bancs. Auditoria ciutadana del deute. No pagarem el deute il·legítim creat per aquells que van provocar la crisi.
2. Educació i sanitat públiques, gratuïtes i de qualitat. No a les retallades de la despesa pública, no a la privatització dels serveis públics.
3. Repartiment just del treball, salari digne i no a la precarització. No a la jubilació als 67 i retirada de la Reforma Laboral.
4. Dret garantit a l'accés a un habitatge digne. Dació en pagament retroactiva. Parc d'habitatges de lloguer social. Promoció de cooperatives d'habitatge.
5. Reforma fiscal que permeti distribuir de forma justa la riquesa que produïm entre tots i totes. Renda Bàsica universal per a totes les persones.
Ens veiem el 12 de maig als carrers.
Alicia Domínguez Garnelo
@ADGwitter i Rommy Morales Olivares
@RmoVirgin
