Reflexions suïsses

Es dissabte a la tarda a Ginebra, la ciutat més gran i cosmopolita de la Suïssa francòfona. Com en tot carrer principal d'una gran ciutat, hi ha la corrua habitual dels grans magatzems un al costat de l'altre: Zara, H&M, FNAC...etc. La zona doncs, es un formiguer. De cop i volta però, a les 6 en punt i en una mostra de puntualitat suïssa, totes les persianes comencen a baixar, i la gent, en cosa de deu minuts desapareix per art de màgia. No exagero si dic que a dos quarts de set de la tarda, el centre comercial de Ginebra queda desert.

Mentre passejo pel Quai du Mont Blanc de tornada cap a l'hotel, reflexiono sobre la imatge de ganduls que des de les latituds més nòrdiques del continent es te d'aquells que vivim al Sud, a tocar del Mediterrani. Per ganduls els suissos, penso, que a les 6 de la tarda ja ho tanquen tot.... Seria una imatge simplista, al igual que la que es pot tenir d'Espanya. Ni els mediterranis som uns vagos ni els del nord uns obsessionats del treball.

El clima, de ben segur que hi influeix. Si es passa el dia plovent o nevant, no hi han ganes d'anar a passejar sinó de quedar-se a casa o a l'oficina treballant. Però a part d'aquests motius més o menys pràctics, la qüestió crec que rau en l’educació. A l'Europa més avançada, l'ensenyament escolar es fonamental des de ben petits. L'Estat fa molts anys que hi inverteix, i és una peça central de la societat. Aquí a Suïssa, els nens, ja tornen a l'escola el 15 d'agost. I no parlo de que tothom hagi de ser universitari, al contrari. Els països competitius no son els que treballen més hores, sinó que les que treballen, ho fan millor. En oficis, en atenció al públic, en serveis, en l’administració. I és en tots aquests àmbits on si que nosaltres anem força endarrerits, ja que any rere any, més joves abandonen els estudis més basics, i no tenen la qualificació mínima per poder tirar endavant.

Del que es tracta en definitiva és de que no hi hagin ni-nis. I a Espanya, en això, si que som els reis.

David Abelló
Periodista