EL VIGILANT DEL METRO DE ROMA

Fa pocs anys, vam visitar Roma. La ciutat del Tiber és escassa en transport subterrani perquè, en realitzar excavacions per engrandir el seu recorregut, els enginyers es troben amb impressionants estades d'anteriors ciutats., tal com ens ho explica Fellini a les seves pel·lícules. Llavors acudeixen massivament els arqueòlegs, els antropòlegs i altres tècnics en la conservació de l'anterior, per detenir la realització dels túnels. És el preu que Roma paga per mantenir un present turísticament rendible, basat en el seu gloriós passat imperial.

A l'estació Cavour -parada que està enmig del trajecte entre el Coliseu i l'estació de trens de Termini- hi havia un guàrdia que executava la seva labor d'una manera summament peculiar. Els passatgers que estaven esperant l'arribada del comboi, com a totes les estacions de metro del planeta, guardaven una postura indolent, romanien endormiscats, abstrets en qui sap quins pensaments, com si el temps s'hagués detingut en l'andana. Excepte alguna conversa suau i monòtona per matar els minuts d'espera mentre s'esperava que arribessin els trens, no se sentia pràcticament cap altre so.

De sobte, com sortit d'una contesa si s'ha de jutjar per l'arravatament que ho animava, un home de curta alçada, vestit amb un uniforme de color ocre, es va encarregar d'acabar amb la pau d'aquell matí. Va començar a córrer frenèticament d'un costat a un altre de la plataforma d'espera, apropant-se a les dames que portaven qualsevol cartera o bossa, assenyalant aquell objecte amb el dit, mentre que amb veu forta i de comandament, els exhortava a vigilar les seves pertinences, agregant que l'existència de carteristes era abundant. A partir d'aquell instant, el clima d'ensomni que havia embolicat al recinte, es va tornar un malson. Els cavallers miraven d'un costat a un altre sense parar per prevenir-se dels amics de l'aliè. Les dames, que havien romàs fins a aquest moment altives i ensopides, replegaven els seus cossos intentant amagar les seves carteres. Els uns vigilaven als altres amb recel, i mig món desconfiava de l'altre mig.