El dia en què es compleixen i commemoren els 65 anys exactes des del bombardeig de Gernika, tornen les notícies sobre el procés de pau i cap a la convivència en el País Basc.
D’una banda,el ministre de Interior, Jorge Fernández Díaz, anuncia un pla per a l’acostament de fins a 500 presos d’ETA (això és bastant més de la meitat) a centres bascos o de les rodalies d’Euskadi, extensible també als del GRAPO i membres de bandes del crim organitzat.
El pla, segons que expliquen avui els principals diaris, és una extensió de les “aules” creades per l’anterior titular de Institucions Penitenciàries, la socialista Mercedes Gallizo, al penal de Nanclares d’Oca. Els “alumnes” reben en el centre alabès formació cívica i també professional, per facilitar-los l’accés al mercat laboral quan surtin al carrer.
Fernández Díaz posa, però, condicions i límits als futurs beneficiaris del pla. En primer lloc, que expressin la voluntat de renunciar per sempre més al terrorisme de forma “clara, solemne i pública”. Això ho considera “necessari, però no suficient”. La segona, per fer efectiu l’apropament, és que compleixin els requisits de la legislació penitenciària, el que sembla implicar bon comportament, temps suficient d’acompliment de la condemna...
Aquest pas del ministre de Rajoy ve avalat pel comissionat per a la convivència que va nomenar el president Patxi López, Jesús Loza, que no només el troba necessari, sinó també “urgent”.
Fernández Díaz va anunciar el pla a Luxemburg, on havia viatjat per a una trobada europea. Manté així el vell costum de fer declaracions transcendents a l’estranger, tan arrelada en polítics i alts càrrecs espanyols. Tanmateix, sembla evident que importa mes el què, que l’on.
Paradoxalment, aquest nou avenç en els acords que han de conduir a la pau, és obra indirecta de Rosa Díez, la lider d’UPyD, quan va presentar una iniciativa parlamentària per il•legalitzar Bildu, Amaiur i qualsevol altra evolució de Batasuna i aliats. La proposta, esmenada conjuntament per PP, PSOE, CiU i el PNB, obria les portes a aprofondir en mesures que afavoreixin la fi definitiva d’ETA.
Una altra notícia, encara no publicada al moment d’escriure, però de bona font, aniria en sentit contrari. El darrer informe anual de l’Europol, l’organisme comú de les policies europees, conclou que l’organització terrorista ha continuat incorporant membres nous, i també acumulant informacions sobre possibles objectius.
Si es confirma, es tracta d’un senyal dolent, però pot no ser-ho tant. Tothom amb seny ha destacat les grans dificultats que presenta, i les que s’afegiran, per arribar al moment en què es dissolgui l’organització, i encara més, el temps necessari per construir una veritable pau en convivència.
En el camí hi ha moltes més accions i contactes que no es fan públics, quan tan necessària és la discreció per no provocar reaccions radicals que afegeixin entrebancs a un projecte tan necessari i desitjat. Aquesta aparent continuïtat de la logística d’ETA bé pot ser, també, per acontentament dels mes radicals, que en cap cas volen deixar les armes ni autodisoldre’s. Tan de bo els reclutaments i les informacions rebudes no passin d’aqui. Pel moment no hi ha cap indici en sentit contrari.
