LA CARTA I LA POMA

Vaja carta que els sindicats li han enviat a Mariano Rajoy i a Artur Mas, a través dels seus respectius ministres de l'ordre Públic, Jorge Fernández Díaz i Félix Puig acusant a tots dos governs de repressors sindicals. Això no passava res més que en l'època de Paquito el ferrolà, el qual, als seus sindicalistes els posava un pis i a més els reunia en el Santiago Bernabéu perquè li fessin una demostració de gimnàstica i balls regionals com la dinastia Kim imita des de fa diversos lustres en la Corea comunista. Llavors, només hi havia un Delegat Nacional amb corretja i cinto de Falange, que a més era Ministre, al que anomenaven "el somriure del Règim" no sé si perquè s'assemblava a Clark Gable en "Un Rei per a quatre Reines" o perquè havia nascut en Cabra i per les seves venes corria sang tartesia, que com tothom sap, era gent molt aguerrida. Una de les tribus en la que va aparèixer pel Massís de Cabra i va donar origen a la dinastia cabrona de Don José que, segons diuen els seus enemics de llavors, travessava els carrers del seu poble a tota velocitat, atropellant a qui se li posés per davant. I per què els dic aquestes coses? Perquè, em sembla molt bé que la gent està farta, com escrivíem ahir en aquesta mateixa columna i també, perquè els sindicats per renovar-se han de donar-li canya als que manen, dient-los el que fan rematadamente mal, com per exemple detenir a sindicalistes o cridar-los algaradas a les manifestacions. Se suposa que, tal com estan les coses, la missiva anirà a parar a algun arxiu sinistre, com la famosa Oficina del mateix nom en la desapareguda La Codorniz de la meva adolescència. Encara que així sigui no ens posem nerviosos, perquè aquests avisos per a navegants sempre acaben provocant "la tempesta perfecta", que sol ser aquella en la que els vaixells es posen poca a baix i tots els seus imprudents capitans pereixen en el naufragi .Així que bé pels sindicats de Catalunya i bé també pel President del Parlament europeu que ahir ens va regalar la millor frase de la setmana que és amb la que obrim el nostre petit diari: Per què un quilo de pomes paga IVA i la compra d'una acció en la borsa no?.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es