MILLOR A CASA

Sostenen les cròniques que a Espanya hi ha gairebé mig milió de càrrecs públics de major o menor categoria; Alemanya, pobrecilla, només disposa de cent mil "mandamases" en la seva administració i així els llueix el pèl.

Anava jo calculant per damunt els sous de tant cap i "jefecillo", però el meu amic, el del bar, molt més observador em va fer veure qüestions en les que jo no havia caigut. Calculant pel baix, em va dir, cadascun d'aquests gasta a la setmana un rotllo de paper higiènic, un bolígraf, un telèfon mòbil i un altre fix, uns quants metres quadrats de despatx, uns quilowatts de llum i aire condicionat; la majoria tindran ajudant, secretària o assessor; molts, cotxe oficial amb el seu corresponent xofer, gasolina i segur. De tant en tant acudiran a algun acte oficial que impliqui dietes i menjars de treball i si viatgen a l'estranger amb qualsevol pretext, la monda.

Total, que quan estava acabant el cafè, van arribar a la conclusió de mantenir a aquests il·lustres próceres en els seus llocs perquè no som rencorosos, però manar-los el sou a casa que seria, segur, una bona retallada.