SERÉ UN BORDE

De ben segur, probablement sóc una mala persona, "un borde"; un tipus assilvestrat que no respon als criteris majoritaris; ha de ser l'edat que et converteix en un cascarrabies insociable i solitari.

Pugnen aquests dies diferents institucions demanant-me, amb diferents arguments, si vull finançar amb la famosa X a uns o uns altres. I quan contemplo el paper de la renda, no veig en ell possibilitat alguna de dir que no; que no vull finançar esglésies, que han de ser mantingudes pels seus fidels; sindicats que han de viure de les quotes dels seus afiliats exactament igual que partits polítics, clubs de futbol, amics de la capa, defensors del somormujo matiner, vigilants del creixement herbaci o creadors de multitud d'informes que acaben en les lleixes de qualsevol oficina sinistra.

Com la majoria, "al meu treball acudeixo, amb els meus diners pago el vestit que em cobreix i la mansió que habito, el pa que m'alimenta i el jaç on yago". A més, això no ho va tenir en compte Machado, sostinc amb els meus impostos aquelles coses que considero insubstituïbles i desig que es dediqui el meu esforç fiscal, fonamentalment, a els qui la vida els ha negat el més bàsic, sense intermediaris, sense que ningú intervingui entre el menesteroso i els meus impostos que es perden per rumbs misteriosos sense arribar als seus destinataris.

Tampoc vull salvar bancs i banquers que, d'haver portat una gestió malvada, han d'ocupar plaça en qualsevol dels penals construïts a aquest efecte i pagar amb les seves fastuoses rendes el dany realitzat.

El que s'ha dit, haig de ser una vora i una mala persona.