RETALLADES, TSUNAMI D’EXCLUSIÓ SOCIAL

Les retallades posen en perill d’exclusió els col·lectius de persones amb discapacitat.

Així mateix, fan trontollar els Serveis d’Inserció Laboral (SIL), gestionats per la Federació ECOM, que promou la inclusió laboral i la no discriminació social.

Hi ha coses que no es poden retallar, que no s’han de retallar. No es pot “estisorar” tot de la mateixa manera. Primer s’ha de valorar i sospesar les conseqüències i el cost social que tindran les decisions polítiques que es prenguin.

No és el mateix reduir costos indeterminats, grisos i poc útils, amb escàs valor social, que passar la segadora pel somni del projecte d’autonomia personal de les persones amb discapacitat. L’impacte de determinades decisions polítiques no tenen les mateixes conseqüències en unes qüestions que en unes altres. De cap de les maneres!

Les polítiques socials afecten persones i els seus sentiments. Influeixen en la decisió que varen prendre vint anys enrere: treballar. Així de senzill! Comprometre’s socialment en comptes de quedar-se a casa cobrant una pensió. S’estimen tant la vida que van rebutjar contundentment aquesta possibilitat. Tanmateix, un quart de segle després, unes retallades aplicades uniformement els canvia la vida i les situa en la més absoluta exclusió social, en enviar-les a competir per un lloc de treball en el mercat lliure.


Segons la nota de premsa de la Federació ECOM, ”les persones inserides per ECOM al mercat de treball en aquests darrers 4 anys han estat més de 4.266 persones amb discapacitat. En el 2011, respecte el 2010, però, s’han reduït les insercions en quasi un 40% (malgrat que la demanda de feina ha augmentat), xifra que evidencia com la crisi multiplica la dificultat d’incorporació al mercat de treball d’aquest col·lectiu”.

D’altra banda, el tsunami de retallades en “polítiques d’ocupació posen en perill la continuïtat de les entitats que treballen per la inserció laboral de les persones amb discapacitat física, entre elles ECOM”.

Després de més de 40 anys treballant per la integració social i la millora de la seva qualitat de vida, “ECOM, moviment social que aplega més de 184 associacions de persones amb discapacitat física d’arreu de l’Estat (145 de les quals són de Catalunya), es troba en perill de fallida tècnica com a conseqüència de les dràstiques retallades en polítiques d’ocupació que el Govern estatal planteja” en el projecte de llei dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2012.

Com li vàrem dir un dia al Conseller Cleries, Catalunya genera prou recursos (sense deixar de ser solidària) per apostar pel model d’estat social de què ha gaudit des de la recuperació de les seves institucions.

En definitiva, ens estem jugant molt. Ens enfrontem a l’exclusió dels sectors més febles de la societat. Ens juguem la continuïtat d’entitats que han treballat per promoure una major inclusió i qualitat de vida de les persones amb discapacitat, impulsant la lluita contra tot tipus de discriminació, fomentant la defensa de l’exercici dels seus drets. ECOM n’és un bon exemple.

A banda de tot això, ens estem jugant un model social propi d’estat. Millorable? Per descomptat! Però, al cap i a la fi, un model que treballa, juntament amb les entitats del Tercer Sector, per promoure la no exclusió social i la integració laboral d’aquests col·lectius.

Ateses les retallades anunciades per Madrid en polítiques d’ocupació, potser ha arribat l’hora que la Generalitat prengui una decisió valenta que preservi el nostre model d’estat.