INDOMABLES

Quan la desesperança comença a ser una epidèmia que sembla tenir conseqüències irreparables, la capacitat de generar il·lusió, es converteix en aquesta fórmula de la Coca-cola secreta, que molt pocs coneixen, però que a tothom li sap bé quan la sent.

Si us explico que he vist en els ulls de tantes persones, necessitaríeu més d'una ànima per resistir-ho, i peça de recanvi, per a la sensibilitat del vostre cor. I parlo d'aquesta sensibilitat, de la qual tots defugim i amaguem en els mals temps, i que no obstant això, és la que ens fa sentir vius, la que ens fa vibrar davant per exemple la presència d'un ser estimat.

Si es perd l'esperança que ens queda?. Com seguir si sentim que aquesta ens ha abandonat?. Benvolguts lectors i benvolgudes lectores, "la força no prové de la capacitat física sinó de la voluntat indomable".

Les persones que ens volen estan al nostre costat. Hi ha molts, centenars, milers, milions de cors indomables. Ulls que reparen en les mirades de molts altres ulls desesperançats, i els ofereixen el seu càlid recer. Hi ha abraçades que encara se segueixen donant i que ens socorren alleujant el dolor que sentim, davant tanta injustícia i realitat sense sentit. Hi ha petons que esborren les llàgrimes. Olors que ens retornen un bon record. Un "bocado" en l'enrenou, d'entre molts, que ens segueix sabent a glòria. I melodies que provoquen ones positives al nostre cervell col·lapsat.

Aquí està la meva mà, al costat de moltes altres, mireu bé al vostre  voltant perquè estan aquí per a vosaltres, agafeu-les perquè no deixarem que caigueu i agafarem les vostres. I entre indomables, passi el que ens ofereixi el demà podrem afrontar-ho junts.

Ben amunt indomables!