Lleida · Menyspreem el feixisme perquè és l'elaboració ideològica i política d'una abjecció.

Des de fa un any, elements de la carcúndia, liberals infatuats i tristos socioliberals, posats a judicar un moviment parapolític que es proclama indignat i que els resulta ideològicament abjecte, parlen d'imatges i estils de vida estereotipats, de vaguetats propositives i d'una inarticulació limitadora. És com si ─dèiem─ justifiquéssim l'eslògan Feixisme, mai més referint-nos a la propensió a l'escissió, o desorientació ideològica, que últimament ha manifestat la Falange.
El liberal judiciós i catalanista no pretén que els 'indignats' es 'nacionalitzin', sinó derrotar-los políticament
¿Per què diuen "rastaflautes, tot plegat, en què es tradueix?" o "indignats, encara no sabem ben bé què proposeu", quan volen dir "sou els imbècils útils d'unes idees extemporànies i atroces" o "indignats, aneu-vos-en cap a casa"? ¿Per què n'hi ha que els acusen de bandejar la llengua catalana, i d'ignorar greuges col·lectius com l'espoliació fiscal, donant a entendre que podrien participar de la indignació popular si fos nacionalment més sensible, quan, en realitat, la seua impugnació a les fonts ideològiques que inspiren el 15M és total?

Així com no pretenem que el fatxa parli el bell catalanesc, sinó derrotar-lo políticament, el liberal judiciós i catalanista no pretén que els indignats es nacionalitzin, sinó derrotar-los políticament... i tanmateix els fa propostes constructives, dignes d'un simpatitzant, com ara que nomenin portaveus. Què ho fa? Dos respostes temptatives: 1) erosionar els indignats lateralment és més eficaç en un context com l'actual, en què l'adhesió a les seues raons creix si us plau per força; 2) defensar obertament el sistema (capitalista reformat o contrareformat) i, doncs, atacar explícitament els qui el qüestionen, és, avui, més contraintuïtiu que mai.