El líder de Ciutadans (C's), Albert Rivera, ha afirmat avui que el president de la Generalitat, Artur Mas, és l'"Ibarretxe català" pel seu projecte "secessionista" i "independentista" i la seva aposta clara per una hisenda pròpia en què Catalunya recapti tots els seus impostos.
"Mas és l'Ibarretxe català. Està fent una mica aquest mateix pla, l'anomena d'una altra manera: transició nacional, hisenda pròpia.... són altres formes, més a la catalana si es vol, però en el fons el procés és similar", ha opinat Rivera en una entrevista amb l'Agència Efe, quan falten pocs dies perquè sigui rebut per Mas en el marc de la ronda de contactes per negociar el pacte fiscal.

Després de recordar que l'anomenat 'pla Ibarretxe', que buscava el reconeixement al dret del poble basc a decidir el seu futur, va ser rebutjat al Congrés, Rivera ha reclamat als partits d'àmbit estatal que actuïn amb la mateixa "intel·ligència" davant de qualsevol temptativa dels nacionalistes catalans que vagi en aquesta mateixa direcció i, sobretot, ha fet una crida a la presidenta del PP Català, Alícia Sánchez-Camacho, a "trencar" els seus acords amb CiU.
Segons el líder de Ciutadans, el "seguidisme" del PPC s'ha evidenciat "ineficaç" ja que els seus acords amb CiU no han actuat com un "fre" o un "factor de correcció" de les seves polítiques nacionalistes sinó, tot al contrari, les estan "legitimant".

En aquest context, Rivera ha fet una crida al PSC i al PPC a plantejar un "antídot" comú davant el projecte "secessionista" de CiU i a facilitar el camí que permeti aflorar aquesta "majoria social" que està contra la independència de Catalunya.Rivera ha criticat que CiU i Mas pretenguin "dinamitar" l'actual model de finançament, en lloc d'apostar per una "revisió" que millori els ingressos de Catalunya: "ens volen portar sí o sí cap al concert econòmic, quan haurien de negociar un model viable".

Segons Rivera, els nacionalistes està buscant una "excusa" i una "coartada" davant el "no" que rebran del Govern de l'Estat quan posin sobre la taula la seva proposta de pacte fiscal, per crear unilateralment la hisenda pròpia i, una vegada que aquesta sigui declarada inconstitucional, demanar la independència.

"És una fugida cap endavant de CiU. L'objectiu no és tant el debat sobre el model de finançament autonòmic, sinó la petició d'independència", ha sentenciat el líder de Ciutadans.Arribats a aquest punt, Rivera ha interpel·lat a PSC i PPC per saber què pensen fer si el Govern traspassa unes "línies vermelles" i creen una hisenda pròpia "de grat o per força", el que, segons el seu parer, suposa "aixecar fronteres" i "trencar" amb Espanya.

"CiU té un pla, més públic o més ocult, però té un pla a mitjà termini (la independència) i els que no volem això, també hem de buscar un pla de mínims en aquelles qüestions en què estiguem d'acord, perquè ens apropem a una situació excepcional", ha argumentat el líder de C's.Parafrasejant al president català, Rivera ha sentenciat: "si no canviem el rumb d'aquest vaixell, ens n'anem contra les roques".

Més enllà del model de finançament que defensa CiU, Rivera ha expressat la preocupació del seu partit pel "conflicte" polític que pugui crear-se entre Espanya i Catalunya i ha alertat d'una possible "fugida" de les inversions estrangeres com, ha recordat, va ocórrer a Québec (Canadà), després del referèndum independentista.

El president de Ciutadans ha insistit, a més, que el model de finançament que defensen els nacionalistes catalans és "inviable" jurídicament, però també des del punt de vista polític perquè, ha dit, "és tornar als furs en ple segle XXI".

Davant de la proposta de pacte fiscal de CiU, Rivera advoca per una única hisenda tributària en què estigui representada, en condicions d'"igualtat", l'Estat i les CCAA, i que es basi en la "lleialtat" institucional i no en una relació bilateral.

C's defensa un fons de cohesió "únic, finalista i molt fiscalitzat", una sola "caixa" de compensació territorial en què el límit a la solidaritat no es fixi en percentatges, sinó que tingui un objectiu "finalista" per garantir serveis públics bàsics.