Dimarts i divendres de sacrificis i dolors

Entre els divendres fatals i els dimarts maleïts aquest país va camí d’empobrir-se cada cop més i generar majors desigualtats socials. Retrocedim en drets i no posem cap base per recuperar el futur. La immensa majoria tem que els anuncis dels acords de govern a l’estat i a Catalunya portin sacrificis i dolor cada setmana. Però altres, una minoria, segur, saben que són mesures que els obren un país d’oportunitats: de fer negoci amb les privatitzacions, de disposar de treball “flexible” i “barat” per augmentar la “productivitat”, de poques regles i menys controls per manca d’una administració pública dotada i amb recursos.

Dues de les mesures del govern de la Generalitat incideixen directament en la situació dels joves. D’una banda promovent pràctiques de treball no laborals per 426€ al mes, i d’altra, establint una taxa de 360 € per la matrícula de FP de grau superior. I d’altra banda el govern central retalla les polítiques actives d’ocupació, precisament quan els nivells d’atur i les dificultats d’inserció laboral reclamen una major informació, orientació i formació per a l’ocupació.

Es permet a les empreses incorporar a una persona sense vinculació laboral i amb drets limitats. És una relació amb un cost molt per sota de l’establert a l’Estatut dels Treballadors (Salari Mínim Interprofessional de 640,41€ mensuals) i dels convenis o acords col•lectius. Aquesta mesura afavorirà les empreses que desitgin estalviar costos salarials, sense suposar una veritable experiència laboral pel jove ni una perspectiva certa d’inserció al mercat de treball. I a més correm el risc de substitució de treballadors ocupats per joves qualificats més barats, generant una situació de discriminació i de rotació laboral ineficient.

I quan més del 50% dels joves menors de 24 anys estan a l’atur el govern opta per crear una taxa per matricular-se a la FP superior de 360 € i augmentar les taxes per a la universitat, en uns moments en que la capacitat adquisitiva de la majoria de la població s’està ressentint. Quan la manca de treball pot fer augmentar la demanda de places, la única resposta del govern és retardar tot el pla per a la Formació Professional, no augmentar les places i rebaixar les possibilitats d'ensenyaments tècnics i pràctics.

I hem conegut també les retallades en les polítiques actives d’ocupació per ajudar a la inserció laboral. Es retallen 256 milions d’€ en les transferències de l’Estat per enguany. Afectarà a tots els programes i els serveis, però també al conjunt d’entitats i treballadors d’aquest sector que patiran les conseqüències. Amb aquesta retallada moltes persones poden quedar desateses, molts treballadors i treballadores poden ser acomiadats, incloent aquells que actualment treballen en Centres Especials de Treball i es dificultaran els processos d’inserció laboral que realitzen aquestes entitats.

Tot això és una mostra de les absurdes polítiques de retallades fetes al marge de qualsevol consens social i sense establir cap prioritat, que ni aborden els problemes reals, ni posen les bases del futur.

Joan Carles Gallego
Secretari general de CCOO de Catalunya