L'IBI

A compte del debat sobre si l'Església ha o no de pagar l'IBI i es divideix l'opinió publicada sobre la conveniència o no de cobrar tal imposat a la institució. Uns argumenten contra el privilegi derivat del Concordato i uns altres s'aferren a la labor social que duu a terme, que, d'altra banda, se suposa que és l'essència mateixa de l'Església pagui o no els impostos corresponents.

El que té de bo el debat és que ha tret a la superfície la quantitat d'edificis, pisos i jardinets que, per unes raons o unes altres, no paguen aquest impost al que estem subjectes els de sempre.

El costat bo de la crisi, si és que té algun, és el coneixement que anem adquirint els hispans sobre la quantitat ingent de privilegis que posseeixen alguns afortunats: Furs medievals, prebendes impositives, subvencions tradicionals, avantatges fiscals, jubilacions milionàries, impagaments de tributs consentits, crèdits tous, milongas de totes classes per a una quantitat de lloros que ens mengen la xocolata a tones mentre els cinturons del ciutadà ja manquen de l'espai necessari per fer un forat més.

Acabin d'una vegada amb tant conte, pagui tot bestiola vivent el que hagi de pagar com cada fill de veí i després parlem; potser, quan tothom pagui el que deu, resulta que no fa falta fer caritats perquè sobra diners perquè a ningú li falti un plat de menjar.