Rescats i justícia

Bankia s’havia de rescatar. No hi havia alternativa. O és que volem que 18 milions d’espanyols vagin demà a treure efectiu del caixer automàtic i els hi diguin que no n’hi donen? Això és la fallida d’un banc... I a més, finalment també hauria de ser l’Estat qui acabés garantint els dipòsits a través del Fons de Garantia i la situació seria similar. Per tant, jo no em sumaré a la demagògia i la frivolitat amb què des de determinats sectors es tracta aquest tema.

Ara bé, el rescat de Bankia, per ser més èticament justi i políticament digne hauria d’anar acompanyat d’una altra vessant que em temo que mai arribarà: la investigació judicial de les actuacions de la seva cúpula. Diners de l’Estat sí, però a canvi d’agafar els directius de l’entitat i depurar les seves responsabilitats. No es pot ensorrar un banc que s’ha d’acabar salvant amb els diners de tothom i quedar impune. Consta que el Sr. Rato ja ha trobat feina i es dedica a fer conferències en universitats privades, la primera de les quals va ser a València... Aquesta és la vergonya de tot plegat.

Al cap i a la fi, tampoc és cap drama tenir un banc públic, sempre que aquest entengui que ha de respondre a una lògica social i no pas a una de merament especulativa. Ara només cal esperar però, que en aquest nou banc estatal no hi tornin a posar els amiguets de torn al seu Consell d’Administració. Perquè a pocs llocs s’ha sentit comentar que a la cúpula de Bankia, a més de Rato, hi havia representants del PP, del PSOE, d’IU i fins i tot, dels sindicats. A aquests, els jutges, algun dia també els hi haurien de fer algunes preguntes.

David Abelló
Periodista