Quan es va inaugurar nostra flamant Ciutat de la Justícia, a Barcelona, poc ens imaginem que no tants anys després es convertiria en símbol, d'una lluita de David contra Goliat en la defensa de la Justícia Social i la Dignitat de la classe treballadora.
La retalalda en aquest àmbit, per part dels que tenen la paella pel mànec, com a conseqüència d'uns vots confiats dipositats en urnes electorals, està tenint conseqüències dramàtiques que no formen part de titulars dels nostres mitjans.
Retallar la jornada laboral i la percepció salarial, que dit en clar és menys hores treballant i menys sou que es rep en la nòmina a final de mes, ha suposat, entre moltes altres coses, que el Servei d'Atenció a la Víctima, al que ja de per si en crear-se se li va dotar de poc pressupost per a un ràtio d'atenció molt considerable, funcioni ara sota mínims. Perquè parlem amb sinceritat, un 15% de reducció en la seva capacitat d'atenció a unes victimes que moltes es queden pel camí, no és el mateix que deixar als vehicles de Mossos sense partida per a gasolina, que també passa.
Però encara que s'intenta desmoralitzar al personal en el seu conjunt, i als quals batallen des de dins de les parets de la Justícia en particular, sota l'estratègia del silenci comunicatiu al que s'arriba per la via d'àrdues tasques econòmiques d'uniformitat informativa, hi ha qui no es resigna de trobar-se en territori convertit en Ciutat de la In-Justícia I per a mostra la inciativa:
Justícia Popular a la Ciutat de la Justícia
Sí seguim esprement de recursos, al ja de per si, maltractat sistema judicial, s'alimenta a la rebel·lió col·lectiva contra tanta falta de Justícia Social i retallada de dignitat compartida. Sense aigua, sense aliment i sota un sol de justícia, a,b el despropòsit d'un full de ruta clar, i davant un final incert de borrosa visió, més ràpid que tard la ciutat de la In-justícia, es tornarà en país de la In-justícia , i als injustament tractats, que no se'ls vingi després a intentar frenar l'onada d'incompliments legislatius que s'aveïnen a escometre.
I per allò que qui avisa no és traïdor, que aviat primer compleixi el que més ha de complir i que després, després de l'exemple, aquest prest sigui a demanar, de nou, als que baix mínims estan deixant.
