Una cimera per la unitat

La cimera de dimecres per parlar i per intentar arribar a acords els més amplis possibles sobre el pacte fiscal posa de manifest, com a mínim, que els partits catalans han fet seva la insatisfacció de la societat pel greu desequilibri fiscal que pateix el nostre país.

No volem -i així ho ha deixat sempre ben clar CiU amb el seu compromís d’assolir el pacte fiscal per a Catalunya- una millora de l’actual sistema de finançament, sinó un model nou. Sabem que no serà fàcil, però l’intent mereix l’esforç de tothom amb la finalitat d’anar a negociar a Madrid amb el màxim suport de les forces polítiques catalanes. Tant de bo que puguin ser totes.

De moment, s’han clarificat els punts que ens acosten. Tothom està d’acord en què la situació actual és insostenible i injusta. I també s’han percebut les discrepàncies, malgrat haver notat una certa aproximació entre les diferents posicions. La nostra voluntat és la de continuar dialogant i negociant per apropar-les encara més. Per això, abans del ple del Parlament que debatrà el pacte fiscal, ja s’han fixat altres reunions per esgotar totes les possibilitats per aconseguir una unitat que donaria més força al govern català a l’hora de negociar amb el de Madrid.

Però també cal fer palès que la recerca d’aquesta unitat no ha de comportar renúncies a l’hora d’aconseguir un nou model de finançament per a Catalunya. El pacte fiscal és una necessitat de la nostra administració, del nostre país, no un caprici d’una o d’unes determinades formacions polítiques. Assolir aquesta reivindicació no és un fi en si mateix, sinó un instrument perquè Catalunya tingui més recursos, que permetin millors politiques socials i millors serveis per als ciutadans.

El pacte fiscal és, en definitiva, un instrument imprescindible per afrontar la crisi, tot i saber que no és la recepta miraculosa que arreglarà tots els mals d’un dia per l’altra. Ans el contrari, ens exigirà ser encara més responsables a l’hora d’entomar les polítiques d’austeritat que ens exigeix Europa. Ho estem fent, i ho continuarem fent, per convenciment i per responsabilitat. Però també som conscients que, amb un nou model de finançament, Catalunya podrà impulsar polítiques de creixement econòmic. Ara per ara són impossibles per l’abusiu dèficit fiscal que ens ofega.

El nou model que reivindiquem no és la millora de l’actual, que comporta un conjunt de deficiències per al nostre país (problemes de tresoreria, de lleialtat institucional, de no disposar d’una Agència Tributària pròpia...), sinó, com deia abans, un de nou. Quan defensem un canvi de model, som conscients del canvi cultural que això comporta i de la necessitat de recuperar la cultura de l’esforç.

Ara ens toca a tots identificar en els propers dies i setmanes els elements comuns que ens apropen per intentar arribar a un acord amb la màxima unitat possible, que doni al Govern la màxima força possible per negociar amb el govern de l’Estat. Catalunya i els catalans bé es mereixen el nostre esforç per aconseguir-ho.

Eva Parera, portaveu adjunta de CiU al Senat i vicepresidenta de sectorials d’Unió