Lluny d’aixecar el cap, la crisi del sector periodístic continua eliminant llocs de treball setmana rere setmana, en un degoteig constant que ha convertit aquesta professió en una de les que menys perspectives de futur té a hores d’ara. I no només a Catalunya, també a la resta del món.
A casa nostra divendres mateix acomiadaven sis treballadors del Diari de Vilanova i sis més del que queda d’Ona Catalana, i encara queda per veure el futur de Canal Català, que en poques hores de diferencia anunciava i desmentia el seu tancament a finals de juny.
El cas de la tele, a diferència de la premsa i ràdio, és encara més simptomàtic d’un sector que s’ha creat i cregut les seves pròpies bombolles. L’esclat de les televisions locals i la guerra de llicències per a emetre per TDT augurava un negoci que, al cap de poc temps, s’ha vist que no era la gallina dels ous d’or que molts havien cregut trobar.
L’actual mercat televisiu, amb un oferta quantitativa que no té reflex qualitatiu, no és més que una bombolla a punt d’esclatar, i en els propers mesos veure’m molts moviments en el sector. No sabem sí guanyarem en qualitat, de fet en dubtem, el que sí és segur és que perdrem pluralitat i punts de vista i, al mateix temps, hi haurà encara més periodistes sense feina.
+0
-0
Vegeu més noticies
