lamalla.cat

Nou minuts després de la mitjanit del 5 al 6 de juny, el planeta Venus, vist des de la Terra, començarà a creuar el disc solar en un viatge que completarà en poc més de sis hores i que a la península Ibèrica només serà observable uns pocs minuts, sobretot a les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià.

Aquest històric espectacle només serà visible des de l'hemisferi diürn terrestre, és a dir, en la part del planeta en la qual el Sol brilli per damunt de l'horitzó, per la qual cosa el Pacífic i la costa est d'Austràlia seran els millors llocs per a l'observació.

A la península Ibèrica el trànsit es produirà a l'alba del dimecres 6 de juny, just quan la silueta de Venus estigui acabant el seu viatge i comenci a abandonar el disc solar, explica a Efe l'astrònom Francisco Colomer, de l'Observatori Astronòmic Nacional.

"Venus abandonarà el disc solar entre les 6.37 del matí i les 6.55, per això, els millors llocs per a veure'l seran el nord-est peninsular i Balears, on es fa de dia abans".

El millor lloc d'observació, segons aquest astrònom, serà Girona, perquè aquí el Sol surt a les 6.14 del matí.

Trànsit planetari
Aquest rar i interessant fenomen, anomenat "trànsit planetari", només es produeix quan el Sol, Venus o Mercuri (els planetes més pròxims al Sol) i la Terra s'alineen en aquest ordre, de manera que el planeta bloqueja part de la llum que emet el disc solar.

En el cas de Venus, el trànsit només ocorre tretze vegades cada mil anys, ja que les òrbites al voltant del Sol, de la Terra i Venus estan lleugerament inclinades la una respecte a l'una altra.

De fet, l'última vegada que Venus es va passejar davant del Sol va ser el 2004 i, després del trànsit d'aquest cap de setmana, no tornarà a fer-ho fins al 2117.

Encara que escassos, aquests esdeveniments són molt importants per a la ciència; de fet, els dos trànsits de Venus que van tenir lloc al segle XVIII (en 1761 i en 1769), van permetre als astrònoms de l'època obtenir per primera vegada una estimació d'aquesta distància i de la mida del Sistema Solar.

"Fins aleshores -explica Colomer- gràcies a les lleis de Kepler se sabia com com era el Sistema Solar i quin era la relació entre les mides i distàncies dels planetes però no es tenia l'escala d'aquesta relació".

"Aquests trànsits van servir per mesurar la distància de la terra i el sol, que ara sabem que és de 150 milions de quilòmetres".

El 3% del sol
Quant a l'observació, Colomer adverteix que encara que Venus és gran, d'una mida similar a la Terra, la seva silueta només cobrirà el tres per cent de la superfície del disc solar.

Per això, de la mateixa manera que en els eclipsis, per veure un fenomen com aquest és necessari protegir-se la vista, perquè "una fracció de segon és suficient per cremar l'ull i tenir danys permanents"

El més recomanable és utilitzar ulleres per a eclipsis, fabricades amb làmines de mylar, un material específic que protegeix de la radiació solar, "d'índex 4 o 5 com a mínim i que estiguin en bon estat", o filtres de soldador d'escala 14, aconsella Colomer.

"I per descomptat -adverteix l'astrònom- és totalment desaconsellable observar el Sol amb artefactes com cedés, pel·lícules vetllades o radiografies".

Per a aquest astrònom, la millor manera de veure el trànsit és "amb una simple caixa de cartró foradada en un lateral. La llum solar entra per ell i a la cara contrària de la caixa es projecta la imatge del Sol amb la silueta de Venus creuant-lo".

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

• 

  L’activitat recent de volcans al planeta podria proporcionar indicis sobre com s’ha renovat la superfície del planeta durant els últims 1.000 milions d’anys

• +Vist
• Al minut
• Enquesta