Gairebé tothom paga, uns pocs no

El meu modest Seat Ibiza i jo hem recorregut gran part d’Europa, i excepte a Alemanya on la majoria d’autopistes van ser construides durant el III Reich, hem hagut de pagar peatge a tot arreu. Als països de l’est i Suïssa s’estila més el sistema de la vinyeta enganxada al vidre, i a la resta, el tradicional del tiquet i la barrera. Encara recordo els 100 i escaig euros que em van clavar els italians per creuar el país des d’Àustria fins a prop de Niça; o el peatge atrotinat dels afores de Belgrad.

Amb això vull dir-vos que el problema no és que Catalunya tingui peatges, sinó que la paradoxa i la discriminació ve perquè en gran part de l’Estat no en tenen i a més financien les seves infraestructures a costa del nostre dèficit fiscal. Em sap molt greu pels aragonesos, però cal fer una autovia a Teruel, on amb poc feines hi viuen 90.000 persones en tota la província? Segurament si els peatges a l’Estat espanyol haguéssin estat molt més repartits pels territoris, ara no ens trobariem amb aquesta situació d’indignació dels conductors catalans.

Al marge de les consideracions territorials, el que és una vergonya però, és l’allargament de les concessions. Durant els propers deu anys, s’acaben la majoria d’elles… Esperem que a ningú li tremoli el pols a l’hora de signar la seva expiració quan els hi toqui. Sinó, el qui tampoc pagarà, seré jo.


David Abelló
Periodista