Galeria de fotos (Adrià Costa)

Foto: Adrià Costa

Estat i llengua. Llengua i estat. Dues cares d'una mateixa moneda. El president de l'Institut Ramon Llull (IRL), Vicenç Villatoro, i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, coincideixen en reconèixer que el debat sobre la necessitat de protegir el castellà en una hipotètica Catalunya independent no els acaba d'interessar. "És possible un catalanisme sense català? No. Em costa assumir-ho", ha afirmat Villatoro des del Centre Cultural Unnim de Terrassa, en el marc del tercer debat #ideesXavui , promogut pel Grup Nació Digital. "El castellà no es perdrà, que no pateixin. Ara no cal fer proclames a favor seu", ha reblat Casals.

"No compro la independència en castellà", ha deixat ben clar el president de l'IRL. I Casals, complementant-lo, ha ressaltat la idea que, a Catalunya, justament és la llengua l'eina que permet trencar barreres i crear una sola comunitat: "Un argentí que va viure molts anys a Madrid, i que ara viu a Catalunya i parla català, em va dir que allí sempre s'hagués sentit un sudaca , mentre que aquí, només pel fet que parla català, ja se sent un dels nostres. Això és meravellós."



Villatoro ha assegurat que es conformaria amb què "l'estatus del català a Catalunya sigui el de l'anglès a Florida. D'acord que hi ha molta gent que hi parla castellà, que hi ha mitjans en castellà..., però la relació amb l'administració és en anglès. I si vols progressar, ho has de fer en anglès".

"Sense entrar a discutir si hi ha d'haver una o dues llengües oficials, sí que n'hi ha d'haver una que ha de saber tothom, el català", ha afirmat Casals, lamentant-se que, ara per ara, "en molts ambients, la llengua franca a Catalunya és el castellà. Per exemple, a les discoteques. I és un fracàs".

Per aquest motiu, s'ha mostrat del tot partidària que els poders públics intervinguin a favor de la llengua, deixant de banda l'argument que el mercat ja es regula per se . "El mercat mana? No, moltes vegades la política s'hi interposa i diu que no. Per exemple, al País Valencià, moltes famílies no poden escolaritzar els seus fills en valencià per raons polítics. Per tant, en temes de llengua, el mercat no mana", ha exposat. I, per emfasitzar-ho, ha ressaltat: "França ha d'actuar normativament per garantir el cinema en francès. Imagineu-vos el cas del català!"

Llengua i diners

"El debat de la llengua va conjuntament amb el debat de l'Estat. L'Estat no és el tema únic de la independència, com tampoc ho és l'economia. Hi ha hagut moments en què el catalanisme ha dit que l'únic problema amb Espanya eren els diners. Però és que això ens porta a ser la Padània! És el discurs de Bossi! A Catalunya, hi ha alguna cosa més que diners en el debat sobre l'Estat propi", ha assegurat Villatoro.

"De fet, en la relació Catalunya-Espanya, només hi fallen dues coses, però molt grosses: la llengua i els diners. És així de simple. I, per tant, hi ha una voluntat clara d'atacar tant la llengua com els diners", han coincidit en reflexionar els dos ponents.

Espanya, com França
 
Per Villatoro, "a partir del segle XVIII, Espanya vol ser França. No vol ser ni com Itàlia, que té Roma, Torí i Milà. I, amb les llengües, li passa igual. I quan veu que no pot tenir-ne només una sola, sí que les vol tenir jerarquitzades". A partir d'aquesta premisa, quan el Tribunal Constitucional espanyol (TC) escapça l'Estatut, "reconeix aquesta jerarquia, Espanya ho veu com una oportunitat i s'hi posa".
 
"A dia d'avui, Espanya, quan es mira al mirall, s'agrada. No vol ser una altra cosa", sobretot en l'àmbit lingüístic, ha apuntat Villatoro. De fet, ha reconegut que l'Estat espanyol ja actuava així en temps de Joan Maragall: "Maragall va preguntar a Espanya si l'entenia i l'estimava parlant en la seva pròpia llengua. Si la resposta era que no, llavors assegurava que li diria adéu. I Espanya ens torna a dir ara que només vol ser d'una manera." Casals, reblant-ho, ha afirmat: "Sabem que [els espanyols] són impermeables al català."

"De fet, l'espanyolisme veu el moment actual com una oportunitat per executar tots els plans que sempre havia imaginat. I, paral·lelament i paradoxalment, el catalanisme també ho veu així", ha apuntat Villatoro, afirmació que Casals no acaba de compartir: "No tenim clara la nostra estratègia, mentre que els espanyols, sí".