Canvi total de tàctica. Potser, obligat per les circumstàncies, potser també, en part, d’acord amb els nous aires que bufen a Europa. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que fins ara no considerava –almenys, en públic– que implantar els eurobons fos una mesura prioritària, ara ha dit tot el contrari. Que Europa necessita “una unió bancària amb eurobons”. Tot plegat, el mateix dia que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha admès que Espanya té un problema per finançar-se.

“Europa necessita donar suport a qui està en dificultats”, ha proclamat aquest dimarts Rajoy, en la sessió de control al Govern al Senat. Precisant que cal “una integració fiscal, amb una autoritat fiscal”, així com “una integració bancària, amb eurobons, amb un supervisor bancari i amb un fons de garantia de dipòsits europeus”. Un missatge molt clar, i totalment diferent del que va donar fa només dues setmanes, en la seva trobada a l’Elisi amb el president francès, François Hollande, prèvia al Consell informal de líders europeus. Aleshores, davant d’un Hollande que apostava clarament pels eurobons –deute públic amb la garantia del conjunt de països de l’Eurozona–, Rajoy s’alineava amb la cancellera alemanya, Angela Merkel i afirmava que això no era “un tema que s'hagi de resoldre en el Consell” d’aquell dia.

Des d’aleshores, les circumstàncies han canviat sensiblement. Per una banda, la prima de risc espanyola –el diferencial que es paga als mercats secundaris pel deute públic espanyol respecte a l’alemany, que serveix de referència– s’ha disparat, mantenint-se durant un període de temps cada cop més perillós per sobre dels 500 punts bàsics. Un llindar que, veient els precedents de Grècia, Irlanda i Portugal, els experts consideren que pot ser el preludi d’un rescat per part d’Europa. Rescat, que no intervenció, tenint en compte que l’economia espanyola es pot considerar intervinguda ‘de facto’ per Europa des de fa temps.

O eurobons o injecció directa als bancs
De fet, si Espanya encara no ha arribat al nivell de perill dels tres països ja rescatats, és perquè el ‘bund’ alemany està encara més baix que en el moment dels rescats ja efectuats, amb la qual cosa l’interès dels bons espanyols no és encara insostenible. Aquest baix interès del deute alemany –que s’ha convertit en un valor refugi justament pels problemes de finançament de molts altres països de l’Eurozona– és el que fa que Merkel sigui totalment refractària als eurobons. Però les pressions cap a la cancellera augmenten. Especialment, per part de França. Però també la Unió Europea està començant a apostar per la integració bancària (pas previ als eurobons) i per una altra nova mesura per fer front a la crisi del deute: que el fons de rescat europeu es pugui injectar directament als bancs amb problemes, sense passar prèviament pels estats membres –i sense passar pel peatge dels mercats.

Pel que fa als bancs espanyols, les necessitats són molt elevades. Només la nacionalitzada Bankia demana 19.000 milions addicionals, i el president del Santander, Emilio Botín, ha parlat d’una xifra total de 40.000 milions per sanejar tot el sistema bancari espanyol. Sigui una xifra o una altra, i amb la prima de risc als nivells actuals, suposa un esforç excessiu –en forma d’alts interessos– en època d’austeritat. Per això Montoro ha dit, també aquest dimarts, que Espanya “té un problema a l’hora de finançar-se”.

“Els homes de negre no vindran”
Montoro, tot i que ha volgut donar un missatge de calma assegurant que “els homes de negre no vindran a Espanya”, tampoc ha evitat paraules menys tranquilitzadores. Així, ha dit que no hi haurà intervenció perquè Espanya “no és rescatable” –al·ludint a les dificultats d’un rescat de la quarta economia de l’Eurozona, molt superior al de Grècia, Irlanda o Portugal–, i que cal evitar que el deute “caigui al damunt” d’Espanya i s’hagin d’afrontar “cancel·lacions extremes i exagerades”.

Demana “decisions” amb “riscos polítics” a Europa
Un cop llançat el doble missatge, tranquil·litzador de portes endins, i de pressió cap a la resta d’Europa, Montoro ha demanat directament una decidida actuació Europea. Ha recalcat que ara Espanya “no té oberta la porta dels mercats”, i que, a més dels “deures” –en forma de mesures d’austeritat– que està aplicant el Govern, “les institucions europees han de prendre decisions”. Unes decisions que, segons ha dit Montoro, s’han d’aplicar amb “diligència” perquè “els temps demanen promptitud”. Però també “assumint certs riscos polítics, perquè ens estem jugant Europa”, ha conclòs.