El fiscal sol·licita 10 anys per a Millet i Montull per les irregularitats del projecte d'un hotel de luxe al costat del Palau de la Música

A aquests els acusa de presumptes delictes de falsedat en document oficial i prevaricació arran de les suposades irregularitats detectades en el projecte de construcció d'un hotel de luxe al costat del Palau de la Música Catalana, un negoci impulsat per l'expresident de la institució Fèlix Millet.

En l'escrit remès al jutjat que investiga el cas, el fiscal Antoni Pelegrín sol·licita que Millet i Montull indemnitzin al Palau de la Música amb 567.000 euros i a la Generalitat amb 333.000 euros més. L'acusació pública demana, a més, que declarin com a testimonis l'exconseller d'Economia Antoni Castells, altres exaltos càrrecs de l'Administració autonòmica i de l'Ajuntament i Barcelona com Xavier Casas i l'actual senador socialista Carles Martí, i fins i tot l'actual alcalde, Xavier Trias.

El projecte era la construcció d'un hotel de luxe en uns terrenys propers a l'auditori musical. Segons l'acusació, els dos imputats, aprofitant-se del prestigi de l'entitat que dirigien, així com de les relacions personals generades per la seva posició, van contactar amb alts càrrecs de l'Administració perquè col·laboressin en l'operació urbanística.

L'acusació sosté que per aconseguir una requalificació d'unes finques i "poder fer el negoci lucratiu", van contactar amb García-Bragado, llavors secretari general de la Presidència de la Generalitat i després tinent d'alcalde d'Urbanisme, i amb Ramon Massaguer, gerent municipal d'aquesta àrea. El fiscal implica a aquests alts càrrecs en l'operació de permuta de qualificació urbanística del solar on s'anava a construir l'hotel --que al final no es va edificar-- per la d'altres terrenys. L'arquitecte Carles Díaz, agrega el fiscal, també va col·laborar, igual que l'assessor Enric Lambies.

La fiscalia acusa a la cúpula de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona durant el mandat del socialista Jordi Hereu d'haver sucumbit al poder d'influència de Millet per facilitar la tramitació urbanística del fallit Hotel del Palau, ocultant que es tractava d'una operació que beneficiava a un particular, doncs el seu contrucción va ser cedida a una empresa privada. En els tràmits administratius, no obstant això, figurava com a promotora l'entitat cultural presidida per Millet. La constructora va pagar a est i a Montull una comissió de 900.000 euros.

Segons el ministeri públic, després que en el 2003 aquests dos encausats van aconseguir la titularitat de les finques on construir l'hotel, "van fer valer, de manera especial i intensa, el prestigi, reconeixement i estima que la Fundació Palau de la Música tenia en la societat catalana" per treure endavant el projecte.

Per al fiscal, els imputats van aprofitar també "les relacions personals generades" des dels seus càrrecs amb responsables de la Generalitat i de l'Ajuntament "per aconseguir que col·laboressin en la realització d'aquella operació urbanística, signant convenis, fent informes, agilitant tràmits, donant informació interessant o dictant resolucions vàries". Amb aquesta operació, Millet i Montull buscaven, segons el fiscal, "un important benefici personal", sense que consti acreditat que els funcionaris que van intervenir en el procés ho sabessin.
Permuta clau

Per aconseguir el canvi de qualificació de les finques que havien d'albergar l'hotel, els imputats "van aprofitar la seva relació de confiança i amistat" amb García-Bragado perquè fes les gestions precises per aconseguir un solar de titularitat de la Generalitat amb el qual efectuar la permuta urbanística necessària.

De comú acord, Millet, Montull, García-Bragado i Massaguer van acordar impulsar dos convenis per fer prosperar l'operació urbanística, un d'ells entre el Palau i el Departament d'Economia que romandria ocult, i un segon a tres bandes amb l'Ajuntament de Barcelona, afegeix l'escrit.

En opinió del ministeri públic, García-Bragado i Massaguer "van ser els dos màxims garants de la correcta tramitació de la matèria urbanística a l'Ajuntament", garantint que romangués ocult que el titular del projecte era un particular per no desvirtuar la seva aparença d'interès públic.