Un rescat, "cómo Dios manda"

A Rajoy, li encanta tancar les seves frases, especialment aquelles en les quals critica als socialistes per l'herència rebuda amb el latiguillo comú: "como Dios manda". Els seus mítings durant la campanya electoral han configurat una autèntica hemeroteca del "como Dios manda" que algunes televisions i la ràdio de Prisa han sabut aprofitar per fotre's del president més catòlic que ha donat la democràcia després de l'altre President, el de les Corts, anomenat José Bono. Cap polític espanyol ha estat capaç de citar al de dalt, més vegades i amb més contundència que ells dues. Per això, ara que la troica ens ha tirat el llaç i ens envia al "limb del deute perpetu" por el latrocini d'alguns bancs en mans dels amics del President del Govern, sembla assenyat utilitzar aquesta vegada  "como Dios manda" per qualificar el rescat, que d'això es tracta, la intervenció financera que se'ns ve damunt d'aquí a les eleccions gregues amb prorroga afegida de les "auditories" que estan en fase d'execució. Considerar com un cuponazo dels divendres el que ens acaba de passar, és prendre als ciutadans per idiotes, especialment, a aquells que es van creure que el PP tenia receptes màgiques per a la crisi i que la política practicada pels populars en l'oposició de "que quant pitjor millor" era l'aconsellable per la nostra deteriorada economia. I en aquesta estem ara, amb un Govern taujà i mentider, en el qual cadascun dels seus membres parla un idioma diferent. Unes vegades, com diuen amb notable saler els humoristes de l'Ara com ara, parlant en guindonés, unes altres en montoronés, després per llençar un cable, en cospedalés, i en explicades ocasions en el mes desmanegat de tots ells : en Rajoyano, un idioma només a l'abast dels cacics de Pontevedra, una espècie decimonómica gairebé en vies d'extinció. O sigui que , si o si: Habemus rescati como Dios manda com a sabadici premeditat , amb l'agreujant d'europeu de futbol com a còmplice, perquè la gent s'empassi el marró com si fos una avilesa "gemma de Santa Teresa" o si hagués de menjar un quilo de xurros fregits en oli de ricino. Escolti, Don Mariano, i ara que ni Vostè. i el seu Ministres saben el que es porten entre mans i estan més perduts que Robinson Crusoe, perquè no tria entre fer un govern de concentració nacional i anar-se i convovocar eleccions. Pensi-li-ho mentre es fa una passejada amb bicicleta per l'Angliru .

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es