A data variable

El govern basc del president López està preparant ja les eleccions autonòmiques amb diverses alternatives respecte de la data, davant la sospita no reconeguda que qualsevol dia el soci que li garanteix la majoria fàctica, el Partit Popular, li forçarà la fi de la legislatura amb una votació en contra, o una abstenció, en el Parlament, que deixaria a l’oposició en majoria relativa.

El president “regional” dels populars, Antonio Basagoiti, ja ha dit més d’una vegada que ja no té sentit la continuïtat del suport als socialistes. La portaveu de l’actual executiu autonòmic, Idoia Mendia, afirmava que no hi ha previst cap avançament dels comicis, però el ben cert és que el PSE-PSOE ha reservat ja tanques publicitàries per a tres peeríodes diferents de la suposada campanya, la primera de les quals el novembre vinent.

A més, el butletí oficial (BOPV) ha publicat ja l’obertura del concurs públic per a l’adjudicació de la confecció, i també per a la posterior distribució, de les paperetes electorals, amb un termini que acaba el dia 21 vinent. Mendia assegura, però, que aquest avançament s’ha decidit per evitar fer la convocatòria a corre-cuita, i per procediment d’urgència, a l’últim moment, com altres vegades, i facilitar així que es presentin més ofertes.

Abans, com a debat previ, hi ha el projecte que impulsa el PP, de incloure al cens d’un dels tres territoris bascos als ciutadans que van marxar a viure a d’altres comunitats, suposadament perquè havien estat, o es consideraven, amenaçats per ETA. Seria una modificació de les normatives electorals vigents, que equipararia aquests electors als residents a l’estranger, tota una paradoxa venint dels més antiindependentistes.

En convocatòries anteriors, especialment locals, forces avui a l’oposició, i de les que aleshores havien estat il•legalitzades, van denunciar, oficialment o només a través dels mitjans, “inflacions” de les llistes de diversos municipis, amb empadronaments d’última hora.

Amb tot plegat, las intenció d’aquest increment de persones amb dret al vot és clara i evident: afegir sufragis a les forces, PP i PSE, que veuen amenaçada la majoria parlamentaria d’ara, artificial i en risc de reducció a una minoria més que absoluta, amb el retorn de les candidatures de l’esquerra “abertzale”.

Si la iniciativa prospera, hi ha la màxima probabilitat d’un litigi previ erespecte d’aquests electors “sobevinguts”, que podria recórrer totes les instàncies judicials competents, fins al Constitucional, que ha deixat la resolució final sobre Sortu per a l’últim lloc de l’actual agenda d’afers a punt per resoldre.

En paral·lel, el degoteig de notícies sobre el procés de pau continua. Avui, el Deia informa que les trobades entre presos d’ETA i víctimes del terrorisme ha passat de la gestió el govern basc a la del ministeri espanyol de Interior, però que continua.

El País, a més de donar la notícia, recorda algunes de les trobades que ja han tingut lloc, algunes tan destacades com la d’una dona supervivent de la matança d’Hipercor amb el capo de l’escamot que va col•locar la bomba, Rafael Caride Simón, o la de l’empresari que va estar segrestat per l’organització, Emiliano Revilla, amb l’’antic cap del grup, Joseba Urrusolo Sistiaga. El que no treu que l’organització del conjunt d’aquests reclosos hagi tornat a endurir l’actitud, tot i el canvi de portaveus a d’altres més “tous”, i reclami ara una amnistia col•lectiva, en sintonia amb les consignes de la mateixa ETA i de Bildu.

Contra el vici de demanar, la virtut de no donar, diu la dita espanyola. Una amnistia col•lectiva requeriria un canvi legal en l’òrbita del paquet constitucional, amb majories més que absolutes i en cap cas la contempla gairebé cap dels partits polítics parlamentaris a les Corts de Madrid. Ja hen dit diverses vegades, que, plantejada una negociació –i ETA ha nomenat fins i tot les delegacions negociadores- cal situar-se en demandes de màxims, que sempre arriba després l’hora de les rebaixes.

Robert Pastor
Periodista