Cal aprofitar el rescat a la Banca

Tenint en compte que el nom no fa la cosa ni l’hàbit al monjo, l’acció europea per ajudar la banca espanyola és un rescat. El sistema financer espanyol estava en una situació insostenible per culpa d’algunes entitats, no pas totes, i havia perdut la credibilitat i la confiança a l’exterior i a l’interior i se l’ha ajudat a sortir-ne. Per tant, es miri com es miri, és un rescat, però no amb les característiques dels que s’han produït a altres països europeus i que han suposat una intervenció de les seves economies. En aquests casos, l’ajut ha comportat condicions duríssimes, fixades i controlades per la troica (BCE, FMI i la Comissió de la UE) sobre pensions, salaris, funcionaris, reforma laboral etc. I ara per ara, aquest no és el cas.

La bondat o maldat del rescat s’ha de valorar en termes relatius. Evidentment, la necessitat d’un rescat implica que les coses estan molt malament, i això és negatiu, però més negatiu encara hagués estat que el rescat no s’hagués produït, cosa que hauria posat en seriós perill no només el sistema financer espanyol, sinó també al propi euro. Des d’aquest punt de vista, el rescat és una bona notícia perquè posa a disposició dels bancs uns diners, que han de servir per recuperar la confiança i la credibilitat.

Però no ens podem permetre abaixar la guàrdia ni caure en triomfalismes. Cal continuar treballant perquè encara hi ha molts deures per fer, moltes reformes estructurals per començar a treure el cap i iniciar la recuperació econòmica per sortir de la crisi. Amb el rescat de la banca no ens en sortim. És un element necessari per recuperar confiança en el nostre sistema financer, però no és suficient. Cal reformar definitivament el sistema financer, l’Administració -en el sentit de suprimir instàncies administratives i avançar cap a l’administració única-, la funció pública i el sector energètic, entre d’altres.

Però també és necessari, un cop que les entitats bancàries hagin rebut el crèdit europeu, que el govern de l’Estat prengui les mesures necessàries perquè el crèdit arribi a les empreses, pimes i autònoms, i a les famílies. De ben poca cosa servirà un crèdit per a la banca si no arriba al conjunt de la societat. Si no és així, si el govern no ho fa, haurà tornat a perdre una oportunitat per començar a sortir del pou de la crisi. I no ens ho podem permetre.

Marta Llorens, vicepresidenta portaveu d’Unió i diputada de CiU al Parlament