Fum

Mentre continuen sense data segura les properes eleccions autonòmiques al País Basc, i s’anuncia l’enèsima detenció –ara a Itàlia- d’un suposat membre d’ETA, escassament significatiu al punt que havia estat absolt per la mateixa Audiència Nacional, transcendeix fora de Euskadi la iniciativa del govern López de regular el conreu de cànnabis i l’habilitació d’espais per al consum legal d’haixix i marihuana, a l’estil holandès.

A Rasquera, on el projecte municipal de conreu sembla haver naufragat abans d’haver nascut, els promotors s’ho deuen mirar amb enveja. A Holanda, com a contrast, semblen venir de tornada. Primer van prohibir que es fumi tabac als famosos “coffee shops”, limitant la crema a la droga “tova” per excel•lència. El segon pas anunciat és prohibir als estrangers esdevenir clients d’aquests establiments que, si no eren el principal motiu, eren un dels múltiples atractius turístics del país de les tulipes.

No consta, tanmateix, que la societat holandes hagi reaccionat contra aquesta mesura prevista pel seu govern. Com a mínim, no ho ha fet amb l’abundància i la intensitat suficients com per obtenir la mateixa repercussió internacional. Potser perquè el turisme no és un dels motor de l’economia neerlandesa, una de les que millor estan superant la crisi de la zona euro.

El gest, per a part de la ciutadania progressista, per a d’altra escandalosa i negativa, que sembla disposat a donar el gabinet del president López, es llegeix gairebé amb unanimitat com una promesa més dintre la precampanya electoral que fa dies ha començat, i molts suposen que, o no arribarà a fer-se realitat abans dels comicis, o serà anul·lada immediatament si, com pronostiquen les enquestes generals, canvia el color del govern autonòmic.

L’economia basca pateix, com a la resta del Estat i al conjunt del sud de l’eurozona, però continua menys malament que a la resta de l’Estat. A l’índex d’atur mantingut en poc menys de la meitat (13 per cent) s’ha afegit l’última rebaixa del deute públic dels tres territoris històrics per part de les agències de qualificació internacionals, en un esglaó, pocs dies després que l’espanyol el rebaixessin en tres graus.

O sigui que, més o menys, tot continua igual també allà,en espera dels esdeveniments. La detenció de Fernández Arrinda en territori de la també debilitada Itàlia, i les declaracions posteriors del ministre Fernández Díaz en el sentit que el govern espanyol mai negociarà amb ETA, de la qual no espera més que s’autodissolgui no afegeixen cap element nou, com no ho fan els informes de les forces de seguretat sobre la prersistència de l’organització, ni les declracions del col•lectiu oficial de presos, tornant a reclamar amnistia, i dels dissidents que cerquen la reinserció, denunciant pressions i manca de realisme de la mateixa organització i dels recalcitrants en seguir les consignes.

Ho repetirem una vegada més, els terroristes, o ja exterroristes, no poden renegar de la seva trajectòria, per a ells més o menys “heroica”, ni rendir-se incondicionalment. Com l’Estat no pot renunciar a complir les lleis i a fer-les complir, ni a desdir-se de cop i repent d’una política radical mantinguda durant tants anys, ni a deixar de banda als col·lectius de víctimes que han fet servir políticament i amb tanta constància.

Robert Pastor
Periodista