“Yo quepo, tu cabes, él cabe”

Aquesta setmana s'han celebrat les Proves d'Accés a la Universitat, o el que és el mateix en llenguatge popular, la Selectivitat. Jo també la vaig fer fa 10 anys, vaig passar nervis, em va fer respecte entrar per primera vegada en un aula universitària i tenia ànsia per saber si podria estudiar el que volia. Com sempre però, en aquest tema els mitjans de comunicació s'han apuntat al carro de la inèrcia i s'han desplaçat a les facultats per entrevistar nois i noies nerviosos, professors que fan temps i valoren les preguntes, alumnes que porten mesos estudiant. .. etc. Un any més doncs, es pinten aquestes proves com l'examen del segle. Exageració pura.

Perquè no expliquen el que realment es pregunta? Perquè no diuen que el nivell general, i amb excepcions, és molt baix? En pocs llocs ha sortit que una de les preguntes de llengua castellana era conjugar en present el verb "caber", on com a màxima dificultat cal tenir en compte la irregularitat que hi ha en la primera persona del singular, és a dir, "Quepo ". Recordo també com en anys anteriors el tema d'una redacció era "Explica un somni que hagis tingut" o altres perles per l'estil. Per no parlar del nul pes que té la literatura, l'anàlisi en profunditat de la història o l'ortografia.

Sé del que parlo perquè durant molts anys he fet classes particulars a nois i noies de batxillerat i, ja m'agradaria a mi, no puc plantejar un panorama molt encoratjador. Aquest és un dels principals problemes que té el nostre país, i el que és pitjor i molt nostre, ens agrada maquillar-ho. I és que no pot ser, i m'he trobat, que hagi nois que amb 17 anys i a les portes de la universitat, no et sàpiguen omplir un mapa de l'Europa occidental amb països i capitals. Segurament l'escola té part de responsabilitat, però ni molt menys, tota. Des de fa uns anys les famílies han dimitit de l'educació dels fills, i ara, estem pagant les conseqüències.

David Abelló
Periodista