La Federació ECOM es veu obligada a executar un ERO

ECOM s’ha vist obligada a executar un ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació). Evidentment, es tracta d’una situació no desitjada en absolut per la direcció de l’entitat a causa de les conseqüències laborals i socials que comporta per a les persones amb discapacitat i per als professionals que les han ajudat a inserir-se en el món de l’empresa ordinària.

Resultat directe de l’ERO és el fet que milers d’usuaris del Servei d’Inserció Laboral (SIL) han perdut una xarxa laboral fonamental per al seu projecte d’autonomia personal. Fa 20 anys, el col·lectiu va decidir que s’estimava més viure del seu esforç que no pas dependre de les arques de l’Estat. Treballar per amor propi i viure dignament.

L’Estat Espanyol ja s’ha pronunciat al respecte. La seva resposta ha vingut en forma de noves retallades en polítiques socials. Ara és el torn de Catalunya: al cap i a la fi, la nostra administració i, per tant, la responsable última de trobar les solucions necessàries per tal de resoldre la situació.

El govern català ha de demostrar que té la ferma voluntat d’incorporar en el centre de l’esfera social aquest col•lectiu fonamental, estratègic i prioritari. Ho ha de fer, però, amb objectius concrets i mesurables, drets exigibles, mecanismes de seguiment, definició de responsables i temporització. El temps de la bona voluntat ja forma part del passat. Ara és el temps que l’executiu català passi de la fase de bones voluntats a la fase de materialitzar-les amb absoluta plenitud.
Ha arribat l’hora d’assumir la seva responsabilitat en aquests moments tan crítics. Si manquen mecanismes, ha de crear-los. S’ha de poder sentir la veu d’aquells que demanen una societat més justa, igualitària i sostenible.

La qüestió resulta tan simple com defensar els interessos generals dels catalans i de les catalanes. En especial dels que, com diu tan gràficament Màrius Serra, formen part del món considerat 'el furgó de cua de la nostra societat'. Corren, més que ningú, un gran risc de pobresa i d’habitar en la foscor de l’exclusió social.

Tots els arguments esgrimits ens atorguen la llicència de dir que no volem ser més que cap altre grup, però tampoc menys. Que ja estem cansats de ser el furgó de cua dels col·lectius marginats.

De la mateixa manera que han estat capaços de trobar diners per rescatar “el sistema financer”, posin-se d’acord per rescatar les persones. Però ho han de fer ja, abans no assisteixin a l’enterrament del sistema d’inserció laboral català per excel·lència.

La gran diferència rau en que, mentre uns han delinquit sense que ningú no els demani responsabilitats, els altres només volen treballar i viure del seu esforç.

Vostès tenen la capacitat de decidir. Avaluïn i actuïn en consciència...