MALS HÀBITS

Els fumadors sabem una barbaritat sobre els inconvenients de la nostra addicció; a més del dany físic que, evidentment, es produeix en el nostre cos, patim uns hàbits mecànics, incontrolats, que ens fan encendre un cigarret encara que no vingui de gust. Tan deformats estan els nostres moviments que, de vegades, ens sorprenem amb dos o tres cigarrets encesos sense que conscientment controlem el mecanisme de les nostres pernicioses rutines.

El maneig dels diners públics crea una addicció semblant a la del fumador, una inèrcia incontrolable a gastar-ho que és molt més preocupant que la despesa mateixa.

Ignoro si el senyor Divar sortirà amb bé de l'embolic que li han preparat els seus col·legues; no sóc qui per jutjar si les seves anades i vingudes a la Costa del Sol estaven justificades o no, però, llegint el publicat, detecto uns mals hàbits semblats als quals patim els fumadors.

Els qui posseeixen o ostenten càrrecs públics, pateixen una inèrcia natural a reduir la seva jornada laboral a horaris mínims; setmana del Carib li diuen; amb la mateixa naturalitat que un fumador encén un cigarret sense pensar-ho; passen factures a l'erari públic sobre els productes més sorprenents i fan servir la targeta oficial com si de la pròpia es tractés. En molts casos no hi ha dol, hi ha costum, mals hàbits, addiccions, inèrcies que, després de molts anys de practicar-se, acaben per convertir-se en una dependència tan perniciosa com la dels fumadors.

Necessiten els nostres gestors una cura d'urgència a la seva addicció, als seus mals hàbits; en el cas dels fumadors haurem d'acudir al metge, al seu, en els jutjats de guàrdia està el remei per llevar manies.