El ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha qualificat l’actuació de la gent que no vol pagar peatges com una manifestació d’incivisme. Miri, senyor ministre, jo només sóc un humil ciutadà d’un petit país anomenat Catalunya... Catalunya, se’n recorda? Espero que els aires de la Sierra, aquells que provoquen amnèsia a molts catalans que treballen a Madrid, no li hagin esborrat de la memòria el record d’aquest poble que el va acollir durant anys i panys.

Vostè equipara l’acció d’aquelles persones que diuen prou als peatges de les carreteres catalanes amb un acte de violència urbana. Senyor ministre, com diuen allà on viu “no está el horno para bollos”. Oi que m’entén? Perquè si amb la que està caient en aquesta Espanya arruïnada i rescatada per Europa, en aquesta Espanya decadent on tot orgull patri s’aferra a una selecció de futbol, m’inquieta que la seva preocupació sigui titllar d’incívics a aquelles persones que tenen tot el dret a pensar que els estan prenent el pèl amb el peatges.

Vostè equipara el #novullpagar amb furs i robatoris... Vol que parlem de robatori? Parlem dels més de 16.000 milions d’euros que anuals que ens costa els catalans pertànyer a Espanya? Sap que en aquest país que es diu Catalunya necessitem aquests diners per no haver de tancar escoles i hospitals i, en definitiva, per no retallar el benestar dels meus conciutadans, que estarà d’acord que també són els seus?

Amb aquestes afirmacions vostès ressusciten l’estratègia del “mando y quiero” dels que manaven durant la dictadura, d’aquells governants casposos amb sobredosis d’odi que patien la mania persecutòria de qualificar d’enemics a qui no alçaven el braç com marionetes ridícules. Si ens volen fer creure que són demòcrates de veritat curin els tics dictatorials. No vulguin honrar les formes del recentment traspassat president honorífic del seu partit, aquell que participà en consells de ministres on es firmaven sentències de mort i que en època de pau promogué un bany de sang a Vitòria. Campanades a mort... sap de què li parlo?

Si vostè equipara el #novullpagar amb terrorisme urbà, espero que no li estranyi que jo qualifiqui de saqueig l’espoli fiscal, premeditat, continuat i sistemàtic que pateix Catalunya per part del seu govern. O  em permetrà que li digui que els atacs contra la llengua catalana són un acte de terrorisme d’estat. O que cregui que és un acte d’indecència utilitzar els diners dels catalans i les catalanes per fer realitat la megalomania espanyola de construir aeroports sense avions o trens d’alta velocitat sense passatgers. O que pensi que és immoral ajudar amb els nostres diners els senyorets amb peus de fang de l'Espanya de sempre, “la d'antigues tenebres que van ressuscitant...”.