El Ple del Tribunal Constitucional ha anul·lat per sis vots a cinc la sentència del Tribunal Suprem que al març de 2011 va prohibir la inscripció de Sortu en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior, la qual cosa suposa 'de facto' la legalització de la formació abertzale, segons han informat fonts jurídiques.
La sentència declara vulnerat el dret d'associació dels recurrents en la seva vessant de llibertat de creació de partits polítics (article 22 de la Constitució) i restableix en els seus drets als promotors de Sortu, reconeixent el seu dret a la inscripció d'aquest partit en el Registre d'Interior.
Malgrat que el recurs sortit endavant amb una estreta majoria, segons les mateixes fonts, l'única cosa que ha transcendit de forma oficial és que tres magistrats haurien anunciat la presentació de vot particular discrepant.
Es tractaria de Javier Delgado, Manuel Aragó i Ramón Rodríguez-Arribas. Aquests tres magistrats, al costat de Luis Pérez dels Cobos i Francisco Hernando, tots ells del denominat "sector conservador" del tribunal de garanties, són els que van votar en contra de la sentència que va permetre la participació de Bildu en les eleccions municipals de 2011.
Si aquest mateix esquema es trasllada al Ple celebrat aquest dimecres, els magistrats que haurien validat la legalització de Sortu serien, a més de la ponent de la sentència, Elisa Pérez Vera, els magistrats Pablo Pérez Tremps, Luis Ortega, Adela Asúa i també el president i el vicepresident del Tribunal, Pascual Sala i Eugeni Gai, tots proposats pel PSOE.
En els propers dies es coneixerà el contingut de la sentència i els vots particulars, als quals es poden adherir els magistrats que han votat en contra de la legalització.
Pel que fa a Bildu, cal recordar que el Constitucional va revocar la sentència del Suprem que impedia la seva concurrència en els comicis locals de 2010 amb el suport de sis dels set magistrats denominats del "sector progressista" d'aquest òrgan. Altres cinc magistrats van votar en contra d'aquest suport a la formació abertzale.
En aquest cas, el tribunal de garanties va considerar que el Suprem va vulnerar el dret a la participació política de la coalició integrada per EA, Alternatiba i "independents" de l'esquerra abertzale, consagrat en l'article 23 de la Constitució.
