El nou entrenador del FC Barcelona, Francesc “Tito” Vilanova, va demanar a la roda de premsa de la seva presentació que els periodistes ni ningú perdin el temps comparant-lo amb el seu predecessor en el càrrec i, tanmateix, amic Josep Guardiola perquè, ja ens ho anuncia per endavant, les perdrà totes. La petició de Vilanova és inútil perquè, probablement, els periodistes i tothom perdrem el temps comparant-lo amb en Pep: i farem ben fet.

Vilanova fa ben fet de demanar-nos-ho i advertir-nos-ho, encara que, en aquest punt, s’equivoca. En primer lloc, perquè la comparació forma part de la condició humana, molt més en la de l’esportista. Per tant, des del primer moment i a tothora ens estem comparant: amb els rivals, amb nosaltres mateixos, amb èpoques passades… competir és comparar-nos. I, en segon lloc, perquè no hi fa res, al contrari, és un exercici excel·lent que ajuda a comprendre’ns i explicar-nos.

Ara: la comparació a què em refereixo no és la que volia dir Vilanova. Comparar l’obra de Cormac McCarthy amb la de William Faulkner, posem per cas, pot ser un exercici formidable per a comprendre les influències de l’un amb l’altre i entendre la narrativa nord-americana actual, de la mateixa manera que comparar Alfredo Di Stéfano amb Leo Messi, posem per cas també (però d’aquí un temps!), serviria per entendre el significat de l’un i l’altre en la història del Reial Madrid i el FC Barcelona.

Efectivament, comparar en Tito i en Pep a partir de quants títols va guanyar l’un (catorze de dinou) i quants en guanyarà l’altre (una incògnita), la comparació a què ell es referia, és una estupidesa que no serveix per a res. Per això fa ben fet de dir que si no en guanya cap i el fan fora de seguida, tant se val, se n’anirà amb catorze títols guanyats com a segon entrenador i cap altre que pugui obtenir com a primer no li farà més il·lusió.

En Tito patirà dues comparacions: la primera, la més evident, consistirà a comparar la seva feina com a primer entrenador amb la de Josep Guardiola. I, la segona, més subtil i decisiva, tractarà de comparar el Vilanova segon entrenador amb el Vilanova primer entrenador. De cap de les dues comparacions no es podrà escapar i ell mateix les farà: serviran per explicar-lo públicament i per explicar-se íntimament.