Illes de legalitat

Un dels debats que hi ha darrere de Eurovegas no és només les externalitats negatives que aquesta activitat ens pot generar, o si és el model “industrial” que volem. Per a mi aquest debat és secundari, en democràcia ens pot semblar atroç que algú guanyi diners matant porcs i fent xoriços amb ells, però mentre sigui legal, ho faci sota les lleis que regulen el tracte a animals d'abastaments i a més compleixi amb les normatives i pagui els seus impostos no podem més que acceptar-lo o bé intentar canviar les lleis que això ho regulen.

La nostra moral privada no pot regular l'activitat econòmica que hi ha en el nostre país, ja que “la moral social” aquesta s'expressa en normatives i legislacions i en menor amidada jurisprudència i costums. Des de Rawls que tenim eines intel•lectuals per a analitzar com les democràcies liberals elaboren les seves normes i aquestes es justifiquen. No fa falta aprofundir molt.

Però el tema no és exactament si volem “Putes i joc” com diu Bender, és si volem fer X en una illa de legalitat. S'anomeni X a qualsevol activitat. I és el que significa Eurovegas. Ja ho vaig escriure fa uns mesos, però pel que sembla és quelcom que s'oblida ràpidament.

Eurovegas NO m'agrada bàsicament, no perquè la meva idea fantàstica de com s'ha de guanyar la vida la gent sigui en coses més productives o em molesti que passegin senyoretes en roba interior i que els ludòpates arruïnin els comptes familiars davant una ruleta. Em molesta perquè el seu promotor exigeix una illa de legalitat: suspensió de la llei del tabac, d'horaris comercials, de la llei del menor, de les lleis laborals i de les lleis fiscals. Fins i tot de les lleis de control de capitals per les quals segur que la UE ens faria caure diverses multes.

Hi ha qui pot veure que permetre que hagi prostitució sota sostre, cert “mamoneig legal” amb quantitats limitades de pasta, permetre fumar en centres de concurrència pública o que els menors puguin passejar pel casino amb la tutela d'un adult no ho vegin malament. Cadascun té la seva moral privada, la meva segur que té coses que escandalitzarien a més d'un, però el meu parer amidar el que està permès en democràcia no està en la meva moral privada, sinó en el que hem construït entre tots: una legislació i uns principis del dret que compartim.

Si no fos així, els carques que veuen que una parella gai es doni petons en el carrer com una mica maligne podrien imposar la seva moral a la resta i jo la meva. I us asseguro que en aquest món no us agradaria viure.

I és que les illes legals tenen molts problemes. El primer és que aquestes no es construeixen sobre la base de les lleis en la democràcia. No es basa en principis compartits, ni en mecanismes democràtics de presa de decisions, ni en l'interès general. No puc participar en la construcció d'aquesta illa legal de la mateixa manera que faig en democràcia. Si tinc pasta i puc convèncer a un polític (idiota, corrupte o les dues coses) que em permeti tenir aquesta illa legal, faré allò que jo cregui que puc arribar a imposar.

Hi ha arguments a favor de permetre totes les exempcions legals que demana Eurovegas. Que hi ha molt atur, que hi ha gent sense treball, que portarà riquesa, etc.. Sí, és possible que Eurovegas porti moltes coses bones… igual que ho fan els empresaris del joc a Catalunya que acompleixen les lleis i que fan això, generen ocupació en el mateix sector i jo puc incidir en la seva activitat a través de lleis democràtiques.

Aquest argument dut a l'extrem podria permetre illes legals de tot tipus. Per exemple, imaginem-nos que jo tinc una idea de negoci puixant, unir a tipus que no tenen diners i dos ronyons sans, amb tipus que no tenen ni un sa però tenen diners. En la meva illa legal demano al govern que em permeti la compra embena d'òrgans i en ella faig les operacions de trasplanten on un senyor li compra el ronyó a un altre. És un intercanvi voluntari entre dos adults, no? i a més hi ha comprat. Jo solament faig de mediador, i fins i tot pagaria impostos i generaria llocs de treball.

Altra idea de negoci que tinc és ajuntar persones que desitgen jugar-se la seva vida per diners i altres que desitgen caçar humans en canvi de pagar una morterada. Un pobre de solemnitat podria tenir l'oportunitat de la seva vida de sortir amb un feix de bitllets, i si no és ell, la seva família si no sobreviu i uns altres divertir-se disparant contra un tipus que fuig d'ells. Fins a ho faria amb cert art i donaria suficients oportunitats perquè el qual és presa voluntària tingués possibilitats d'escapar de debò. Seria esportiu… pagaria els meus impostos i tot.

Puc inventar-me molts exemples d'illes de legalitat: espectacle de lluites a mort entre dues persones que voluntàriament decideixen participar, camps d'entrenament de lluita armada i insurrecció, la capacitat de generar models de negoci saltant les legislacions és infinita. I creant riquesa “hoygan”.

Excepte als anarco-capitalistes més cenutrios del món ( i haver-los, els hi ha) aquests exemples segur que li desperten un “alguna cosa” intuïtiu que no és el món on desitgen viure. Aquest és el problema que veig en Eurovegas, no un lloc de joc, lenocionio, vici i poc valor afegit, sinó una illa de legalitat on podem permetre que els menors juguin i sota les mateixes excuses podem permetre que aquests es prostitueixin. I és que una vegada que obres una illa de legalitat en el teu territori, no hi ha excuses per a aplicar la llei i els principis democràtics i del dret de la qual emanen en la resta.