La Fórmula valenciana

La crisi espanyola es resumeix perfectament en la jornada viscuda ahir al gran premi de Fórmula 1 de València. Fatxenderia nacional, aires de grandesa, decorats de cartó pedra i unes despeses per pagar que ningú vol veure.

No tinc cap inconvenient en que un territori com el País Valencià prosperi, es modernitzi i generi riquesa. Evidentment que només amb camps de tarongers no es va enlloc. Però fixeu-vos en el que s’ha convertit València, i per extensió tot l’Estat, especialment la costa del Mediterrani: un aparador del totxo i d’una suposada riquesa que ens desbordava. S’han fet camps de golf en zones pràcticament desèrtiques, urbanitzacions fantasmes que ara es troben mig buides i que els Ajuntaments no volen ni poden pagar el seu manteniment.

Els polítics tenen part de culpa, els empresaris i banquers evidentment també. Però, tot s’ha de dir, els ciutadans han jugat també amb connivència aquesta partida. Qui més qui menys, ha presumit que el pis que es comprava en pocs anys havia doblat el valor, o ha volgut tenir un cotxe per sobre de les seves possibilitats. Ara, com sempre, la realitat posa les coses al seu lloc. L’Espanya orgullosa i rància celebra que la selecció, en Nadal i l’Alonso ho guanyen tot. “A por ellos” criden de forma despectiva. No se n’han adonat, que per qui realment van, és a per nosaltres.

David Abelló
Periodista