Sembla mentida fins a quin punt un senyor que es diu Sheldon Adelson ens ha pogut estampar als morros una constatació tan brutal de la nostra pròpia petitesa. I és que si la instal·lació d’un macrocomplex turístic aconsegueix fer trontollar el nostre model de país, no cal dir massa més sobre la consistència i profunditat del model en qüestió. De fet, ja vam quedar ben retratats en el mòbil del senyor Adelson aquell dia indescriptible en què el magnat nord-americà va visitar el palau de la Generalitat i a les portes va ensopegar amb una autèntica imatge berlanguesca d’expectació tercermundista. Aquell dia a aquest senyor li va quedar ben clar quin és el nostre model de país.

Un cop dit això, és evident que l’home no té un pèl de tonto. El pols Barcelona-Madrid és la millor manera d’arrencar a uns i altres tantes concessions com vulgui. Per si tenia algun dubte, la confessió del portaveu del Govern que portar Eurovegas a Catalunya és una obligació moral, li ho deu haver deixat tot prou clar. Atenció, però, senyor Homs que la primera obligació moral d’un govern és amb els seus ciutadans, que no entendrien gens ni mica que hi hagués una legislació mida Adelson i una altra per a la resta de mortals.

Però, no acaba aquí la història. Si la subtilesa del Govern resulta peculiar, no es pot negar que el paperot de l’oposició té també el seu què. D’entrada, els exsocis petits del tripartit, escandalitzats per la instal·lació de casinos que associen amb ludopaties i prostitució. La veritat és que no recordo en quin moment dels governs tripartit, ICV o ERC van demanar la clausura dels casinos ja existents a Catalunya, o la prohibició dels escurabutxaques, bingos, i altres centre susceptibles de fomentar ludopaties. Igualment, és una llàstima que durant set anys que van estar al Govern no demostressin massa interès per regular la prostitució que ara tan els preocupa. De fet, en aquells anys es va inaugurar a Catalunya un dels macroburdells més grans d’Europa.

No menys apoteòsic és l’argumentari del primer secretari del PSC titllant de penós que aquesta sigui l’única proposta de creixement econòmic. En moments com l’actual la demagògia és una carnassa massa fàcil per a l’oposició, però el senyor Pere Navarro podria mantenir una conversa amb el president Montilla per entendre amb precisió d’on venim i on som.

En qualsevol cas, no pateixin perquè això pinta fatal. Si som “agraciats” amb el sorteig d’Eurovegas, serà un drama nacional. Si s’ho emporta Madrid, ens estirarem els cabells pels milers de llocs de treball que se’ns escapen de les mans. L’únic segur és, doncs, que en aquest derbi, acabi com acabi, ens sentirem perdedors.